UNA RODA PLENA DE COLORS
IL·LUSIÓ COMPARTIDA
DESIG DE RETROBADA
MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!
diumenge, 1 d’agost del 2010
Sortir al camí
Sortir al camí, de bell nou,
amb el farcell ple de nosaltres.
Tal vegada ens retrobem
a qualsevol punt de l’horitzó.
O, qui sap,
si a la cantonada d’un record.
Sentiments als plecs del cor.
Utopies dibuixades als dins
amb les ombres
de les puntes dels dits.
dissabte, 31 de juliol del 2010
DELICATESSEN
Aquest Juliol hem gauditdia rere dia d'aquest tast
d'itineràncies poètiques,
tot un assortit de delicatessen,
fetes a casa amb amor i art,
d'una delícia exquisida,
tot un plaer pels sentits.
Gràcies, Carme
per deixar-nos les claus de casa teva.
Tots hi hem entrat,
han sortit peces
d'una gran finesa d'execució,
com si fóssim uns Grans Chefs.
el darrer joc
pica paret,
et regalo un verset!
roda que roda un mot
gira, gira molinet!
.
agafa el meu mocador
darrera de tu vinc jo!
escrivint sense parar
juguem a cuit i amagar?
.
si el mot s’entrebanca,
busca bé dins el magí,
salta una casa de guix
com qui juga a la xarranca!
.
...........................................
.
no hi ha cap final,
implícitament, l’acabar
suposa començar de nou...
guanyem en el camí
un seguici d’afectes compartits
de paraules abraçades
i més tard, ens en nodrim
com golafres menjadors de versos
.
et regalo un verset!
roda que roda un mot
gira, gira molinet!
.
agafa el meu mocador
darrera de tu vinc jo!
escrivint sense parar
juguem a cuit i amagar?
.
si el mot s’entrebanca,
busca bé dins el magí,
salta una casa de guix
com qui juga a la xarranca!
.
...........................................
.
no hi ha cap final,
implícitament, l’acabar
suposa començar de nou...
guanyem en el camí
un seguici d’afectes compartits
de paraules abraçades
i més tard, ens en nodrim
com golafres menjadors de versos
.
(tampoc no segueixo ningú, o més ben dit, a tots,
acabant, un comiat tot jugant,
fins sempre, una alegria més compartida)
Última itinerància
[sense seguir explícitament ningú, però fent-ho amb tots/es els/les que s'han acomiadat, dic adéu perquè el meu temps s'acaba. Amb un haikú poc reeixit]
L'adéu arriba.
I les sendes segueixen
Encara obertes.
d.
I les sendes segueixen
Encara obertes.
d.
Pàgines magnífiques
[seguint els comiats i gairebé acomiadant-me d'aquesta magnífica Roda]
Hi ha cap manera de desfer el camí,
D'esborrar cada paraula sentida
I dissimular entre les pàgines com si
Res no hagués succeït a la vida?
El temps s'acaba, però ha omplert
Un període bell, clar, de cadenes
Que lligaven el goig de somniar despert
Amb poemes d'alegries o de penes.
Avui, la senda arriba a la seva fi,
Però queda obert el trau d'una ferida
Que no dol, només marca la fita d'allò
Que ha esdevingut: el plaer més cert,
La immediatesa sense pensar a penes,
I en cada poema la petja d'un nou ressò.
d.
D'esborrar cada paraula sentida
I dissimular entre les pàgines com si
Res no hagués succeït a la vida?
El temps s'acaba, però ha omplert
Un període bell, clar, de cadenes
Que lligaven el goig de somniar despert
Amb poemes d'alegries o de penes.
Avui, la senda arriba a la seva fi,
Però queda obert el trau d'una ferida
Que no dol, només marca la fita d'allò
Que ha esdevingut: el plaer més cert,
La immediatesa sense pensar a penes,
I en cada poema la petja d'un nou ressò.
d.
Gosada Pandora...
Has obert la caixa dels mals
sense conservar dins l’únic bé.
Ah, gosada Pandora!
Què vols trobar
en un grapat de fotografies velles
i un feix de lletres oblidades?
Dels dits et llenega
la vida a bocinets.
Olor de pàgines gastades
i sabor amarg de fel.
Sents el blanc i negre dels records,
però sobretot el negre.
Ho mires aterrida:
no sols els peixos de plata
han devorat la teva vida!sense conservar dins l’únic bé.
Ah, gosada Pandora!
Què vols trobar
en un grapat de fotografies velles
i un feix de lletres oblidades?
Dels dits et llenega
la vida a bocinets.
Olor de pàgines gastades
i sabor amarg de fel.
Sents el blanc i negre dels records,
però sobretot el negre.
Ho mires aterrida:
no sols els peixos de plata
la senda infinita
Ara ens dispersem estiu endins,
hem fecundat la intel·ligència
del planeta. Ens toca el repòs
dels llibres, dels camins...
ens toca ser partícips de la vida
per retornar fèrtils a donar fruit.
Ara ens dispersem en la calitja.
Demà tornarem a llaurar,
tornarem a sembrar,
tornarem a fecundar l'univers
de l'ànima, de l'ànsia d'existir.
Ens anirem retrobant
en la infinita senda.
hem fecundat la intel·ligència
del planeta. Ens toca el repòs
dels llibres, dels camins...
ens toca ser partícips de la vida
per retornar fèrtils a donar fruit.
Ara ens dispersem en la calitja.
Demà tornarem a llaurar,
tornarem a sembrar,
tornarem a fecundar l'univers
de l'ànima, de l'ànsia d'existir.
Ens anirem retrobant
en la infinita senda.
Arreveure
Itinerants dibuixant el camí
dels versos que hem deixat
amb el gust melangiós d'un adéu...
Arreveure doncs, companyes, companys,
la paraula vola
i allò escrit roman ....
in itinere, en el camí seguirem
escrivint, llegint, caminant...
Una abraçada molt gran!
dels versos que hem deixat
amb el gust melangiós d'un adéu...
Arreveure doncs, companyes, companys,
la paraula vola
i allò escrit roman ....
in itinere, en el camí seguirem
escrivint, llegint, caminant...
Una abraçada molt gran!
Persistència
[seguint la Carme]
El vol fràgil dels estornells busca
La calidesa del sud, la màgia del món
Creat al voltant d'una paraula flèbil
Però resistent com la mar que ens amara.
Hi haurà noves sendes cap a l'horitzó,
Vells camins que duguin a les particulars
Romes de l'ànima, mentre els llavis parlen
De paradisos infinits, de metàfores palpables.
Avui som persistència en l'herència fèrtil
De la terra que ha estat bressol i serà tomba,
De la platja deserta que ens embolcalla la nuesa.
I no aturem les passes davant de les adversitats,
Malgrat que els viaranys semblin costeruts, polsosos.
Arribarà el temps de les prunes, la dolçor anhelada.
d.
La calidesa del sud, la màgia del món
Creat al voltant d'una paraula flèbil
Però resistent com la mar que ens amara.
Hi haurà noves sendes cap a l'horitzó,
Vells camins que duguin a les particulars
Romes de l'ànima, mentre els llavis parlen
De paradisos infinits, de metàfores palpables.
Avui som persistència en l'herència fèrtil
De la terra que ha estat bressol i serà tomba,
De la platja deserta que ens embolcalla la nuesa.
I no aturem les passes davant de les adversitats,
Malgrat que els viaranys semblin costeruts, polsosos.
Arribarà el temps de les prunes, la dolçor anhelada.
d.
divendres, 30 de juliol del 2010
ÚLTIM DE JULIOL
A poc a poc les paraules reposen
per deixar pas als records...
Els colors t’omplen l’espai
cada racó... mes enllà d’aquell revolt .
I si per cas vols fer dreceres,
no triguis en arribar,
aquí plens de paraules t’esperen
amics teus i companys.
Un per cada lletra,
tres o mes per cada mot
mes de cinc fan una festa
pssss, que la distancia es fa curta
quan es gran el desig i la sort.
Endreça
Reposa, esperit trasbalsat
en cada lletra
dibuixada damunt la sorra.
Mira horitzons de lluny
i fes-los eterns
dins d'uns versos que puguin abastar-los.
Els mots van i venen
i fan dreceres de mi cap al món
i lligams de tu cap al món
i descobriments de tots cap a tots.
No estalviaré cap mot.
Ells endrecen sols
tot allò que jo no sabria mai
posar en ordre.
Resistència de la Poètica
[seguint i enllaçant en Rafel i l'Anton]
Hi ha platges plàcides
On l'esperit reposa.
Jaç de paraules
Que en la sorra dibuixa
Els traços de la vida.
Sense que el coure
D'unes monedes trenqui
Un equilibri
Perfecte entre el dia
I els més resistents versos.
d.
On l'esperit reposa.
Jaç de paraules
Que en la sorra dibuixa
Els traços de la vida.
Sense que el coure
D'unes monedes trenqui
Un equilibri
Perfecte entre el dia
I els més resistents versos.
d.
ELS MEUS TRENETS... finalitzant la roda poètica juliol 2010
Sense anims de cansar-vos però recordar a la meva manera EL DINER.
Que tingueu un bon profit i no us empatxeu.
un escrit del maig del 2004.
7.- El respir com el diner,
si el gastes comprar-ne més.
Si dejunes de pistrincs
pots viure com fan els grills.
Calderilla aboca al mar,
mai en té prou, no en torna cap.
Muntanya vols de diner...?
et colgarà el seu interès.
En el riu del gasto estàs?
Ni en la boia aguantaràs.
Carretera et condueix
als bancs... Treballes per ells !!
Si et remenes per bancs i caixes
et pelaran com als pins les aixes.
Guarda’l sempre al butxacó
per omplir-te bé el porró.
Si es foraden les butxaques,
compte que caguen com vaques.
Si et convida el potentat,
segur, pagaràs son plat.
Dóna a la dona el diner
ella sempre sap que fer.
Si malgastes tot quan guanyes,
de vellet tot seran ganyes.
Diner i amic cuida’ls força
no els fallis com pi l’escorça.
No proclamis a tot vent
el que al teu bossot hi tens.
Escolta el piule del duret
i segueix per eix indret.
Tot quan et deguin apunta.
Llapis i paper, bossa unta.
Si t’adorms en la victòria,
el diner se’n va a la glòria.
Per això, que del caler,
guardat com de gos llebrer.
El diner no té color?
Vermell, groc: si en tens o no.
Si te’n burles pagaràs
el gatge (prenda) en ton fracàs.
Si el llueixes quan el tens
t’esquilaran tots els bens.
El caler com la salut,
guarda i cuida son engrut.
Si esternuda o es constipa
clarinet i pam i pipa.
Si perds en el teu negoci.
Nit, dia: treball sense oci.
Si es mou, belluga i s’apresta
no li concedeixis festa.
Si et volen prestar diner,
fes l’orni, sord, mut i cec.
No vols tenir a prop l’infern?
no avalis pas ni al govern.
Remenen l’olla els polítics?
Brou que donen ens fan tísics.
Si s’escapa de la ma,
ai! quan costa d’agafar.
- No en vull més, ja no en vull més... -.
- No empatxa, carallet -.
I deixem-nos de lliçons.
Plens o buits els butxacons,
tristes o alegres cançons
cantem. Diner no ho és tot.
Es millor tenir salut...!!
El de més, entra o bé surt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons