A poc a poc les paraules reposen
per deixar pas als records...
Els colors t’omplen l’espai
cada racó... mes enllà d’aquell revolt .
I si per cas vols fer dreceres,
no triguis en arribar,
aquí plens de paraules t’esperen
amics teus i companys.
Un per cada lletra,
tres o mes per cada mot
mes de cinc fan una festa
pssss, que la distancia es fa curta
quan es gran el desig i la sort.
Gràcies, Mon, per tots els teus poemes. Hem acabat una Roda gegant. Fins la propera!
ResponEliminaLa darrera estrofa m'agrada especialment.
ResponEliminaEl recito llegeixo en veu alta.
Unbon estiu, Mon!
Bon estiu Mon, ple d'actuacions i una mica de repòs!
ResponElimina