(seguint Joan)
Tot segueix.
Anem errant direccions pels mapes del temps,
anem a voltes a viure sublims moments,
sovint se'ns crema la pell o el desig que ens regeix,
se'ns cremen les herbes del camí i els rètols de les cruïlles...
Tot segueix.
Cauen els ruixats decorats per les tempestes
i els llamps fan màgia entre les boires.
Omplim l'estiu de paraules generant poemes
i ens agrada viatjar a cavall de les escombres.
Tot segueix.
Els dies, les nits, els sostres,
el glaç, els anys, els segles, els vents.
M'agrada molt el teu llamp, Carme!
ResponEliminaTot segueix i si pot haver-hi màgia entre les boires i la sabem veure som afortunats.
ResponEliminaI tant, només cal posar-hi il·lusió...(si ens en queda)
ResponElimina