Em plau el jaç
de verd i fulles
que bressola els mots
no redreçats encara.
Costarà callar-los
no sabrem com recordar-los,
però, ells, els mots
han fet camins insospitats
i diàlegs impossibles.
Quedarà una estela,
per cadascú a la seva mida.
estava convençut que tornaríem a coincidir. Ets la poeta íntima que dins del bellut d'un racó arrecerat trena versos en un paper.
ResponEliminaLa penombra de la nit ens aixopluga i compartim l'ìnstant precís.
sí quedarà una estela plena de poesia compartida!
ResponEliminaI si a Mister Blogger no li sap greu, tornarem a passejar per aqui
ResponEliminaquan siguem grans i expliquem batalletes...