Fronteres del Temps

Busques de tu i de mi
guaiten amb binocles l'esper
sense precs d'ésser país.

A frec d'escalfors, mans,
que llavoren trams de groc
entre la conradissa i el fems que put.
Trams assignats, per celebrar la distància
de qualsevol instant subsumit...

Anem-hi, si tot sembla del cert.

Anem-hi, si a peu de port
ens ve a cercar Penèlope
prenyada de pàtria.

Fotografia: "Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní". El vuit de setembre esteu tots convidats...

(Seguint la Pilar...)

L'aparador

Alenada alegre,

De sobte,

Camí de la plaça;

Perderen ritme i mesura les passes 

Que, escadusseres, s'aturaren

Davant de  l’aparador.

En connubi es nuaren

Estels i cor,

A la ratlla de l’horitzó

Cristal•lí,

Curull d’esperança i llibertat.

Als ulls la llum, torno

A fer via,

Cap a la veu que m’hi arriba

Devers l’altra punta del carrer

De Santa Maria.

Exigim!!!!

Recomençament.

Homes i dones

enllaçats,

i una veu que clama,

reclama,

 demana...

 I exigeix,

la llibertat!

(seguint la Carme)

S'alcen les mirades

S'alcen les  mirades
de  cara  a llevant,
que  el ponent  apaga
i la claror  se'n va.
Onegen  els  braços
milers  d'estandarts.
De  llevant,  la llum,
la  renaixença del  dia,
l'esperança  nova.
Recomençament


(seguint  la  Zel)

somnis al vent

Oneja l’estel

cavalca el vent

amb ell van els somnis

d’una terra

d’esquena a ponent...

que de ponent ve la guerra


(seguint Helena)

Sentiment d'alçada

Imatge dins Racó català

Prendre l'estel
per la cua, amunt,
llaços som tots.
Permetre d'onejar
al pis més alt l'estrella.

[Seguint Laura T. Marcel]

Agafar l'estel

Els somnis ens donen la força per a lluitar,
pujem un damunt l'altreper poder arribar a l'estrella,
fem pilars amb la il·lusió de poder-la col·locar en el nostre cel,
el cel del que penjen girnaldes roges i daurades
i que expliquen una història ben fidel
a l'amor a la terra, a la llengua, a la sang,
que dia a dia no s'arronsa en la lluita
d'aconseguir d'una vegada el nostre anhel.


(Seguint M. Roser)

El pilar

Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès: Monument als Castellers

La il•lusió s’enfila.

El sacseix a l’ànima

De l’hora que s’atansa.

Aixoplugada,

Sota l'estel de llum

I quatre raigs de sang,

La força del pilar.

Tot seguint la il·lusió de M. Roser Algué

CANT  D'ESPERANÇA

Llaurarem la terra amb l'arada dels sentiments;

l'adobarem amb la il·lusió dels nostres cors.

Sembrarem les llavors dels nostres somnis

 les regarem amb llàgrimes de joia.

El temps passarà i el sol i el vent,

faran florir les plantes més nostrades.

Un cant, un himne a la bella florida...

 Ens darà els fruits de la llibertat!

M. Roser Algué Vendrells ( seguint totes les petjades que vaig trobant pel camí...)

Rosa i esclat de l'Anton

Arrossegaré la nit plena de petons

com llençol brodat que tapa

la carn rosada d’íntima nuesa.

Boirina serà el llençol que balla

al compàs de mans inquietes

que volen descobrir

la grandesa de la princesa.

Fluirà el neguit

en les muntanyes i plans

i, en la llauraó,

la pollegana buscarà

la fèrtil terra.

......................................................Anton

(seguint la terra  de la Montse)

MANS DECIDIDES

Aquesta terra erma
d'arrels mil·lenàries,
necessita mans decidides,
per fangar-la i ser ferma.

Fangar la terra

Fangar la terra
quan l'estiu s'acaba.
Retrobar les llavors,
tu, jo, nosaltres,
sota els estels
cada matinada.

[seguint Helena Bonals]

I les adobarem d'amor

Imatge dins el bloc Fotos des de la Segarra

Camps agostats,
principis de tardor,
fred ostracisme.
Però joia de viure
per les llavors perdudes.

[seguint la Carme]

Ja nafrats

Ja nafrats,

de tantes llances  que ens malmeten.

Amb el cor estripat,

però  amb l'alegria del coratge

i amb molt  de  seny...

Bastirem arran de terra,

fonamentarem amb  les mans,

plantarem llavors

i les  adobarem d'amor.

D'amor  a la llibertat  i a la terra.

PD:  seguint-vos  a  tots,  amb  l'agraïment  i la felicitat  de tenir-vos  aquí...

Declameu versos

 Miguel Menassa

Perquè naixen dels estels
perquè no hi ha més certesa
perquè no moren
declameu versos sense nafres
o, ja nafrats,
declameu versos.

Pla de vida

Fotografia: "Identitat". Roure de Can Codorniu. Sant Sadurní D'Anoia.

Pla de vida

Talment ho vaig contemplar

i, no era un somni.

Érem molts que anàvem a trobar-les...

Sí amb el cor apoquit, però amb molt de seny,

sense fúries.

Que no es contradigui l'estatge a les mans,

la semblança d'una suor freda.

Filosofar desembala futurs

i, sembla trivial invocar a Llull

fent carena, entorn al desconhort ben serrat

d'aquest arbre filosòfic.

Declameu versos sense nafres,

com els d'aquells que són feliços perquè creuen

i, que no ens enganyin més a l'orella,

que jugar net també pot ser filosofia...

 

Vies i camins

Londres 31 d'Agost 2013   Foto de l'Ara.cat

Inventant camins enllaçats i enllaçades

de mans, rima i prosa i paraules....

plantarem cara als caníbals

plantarem llavors de futur.

Refent, desfent i construint vies

envers la nostra capacitat de decidir

plantarem espigues daurades

plantarem baules de carn.

Caminem junts ,plegats ,diversos

i plurals amb un objectiu semblant

Plantarem somnis reals

plantarem independència. 

Endavant

I ara, enclavats com estem,
ningú ens farà caure.
Dempeus, amb les mans enllaçades,
sentint vibrar el clam a les plantes dels peus.
Bastint arran de terra i amb la mirada clara.

Contra els corsers de la por

Damunt nostre ha caigut tot el pes d’una història

gairebé ens hem cregut que som pocs els heretges

d’una secta cruel d’assassins,  venjatius i maldestres

una nafra enquistada i hereva del mal...

Caiguts a les xarxes de l’etern caçador

cal ser guardians de la pròpia memòria...

i lluitar, mossegar i deixar-hi la carn amb la força del cor.

Acabarà aquest estiu enduent-se les miques

de molts valents amb ses forces minvades.

Enmig la foscor, caníbals corsers ens vigilen...

Ni que sigui plorant, estripem-nos del cor

bocins de llum per bastir una gran torxa

i amb un pas endavant, tots alhora,

cremem ja per sempre botxins i conxorxes,

que segueix empenyent-nos el foc de la sang
i ara sí, ja es hora d'encetar un nou camí,
endavant!

(zel, inici fosc per cercar llum)

Diumenge comencem...

Amb  aquest  logo,  regal de la  Zel,  us  recordo que  la nostra  Via poètica  que  ha de durar  tot el setembre, tindrà  el tret  de sortida  aquest  diumenge  dia  1 de setembre,  de mans  i cor  de la  Zel.

A partir  d'aquest  primer  poema,  ens enllacem,  lliurement,  com  sempre,  quan us  vingui de gust seguir un poema,  el seguiu. 

Fins  molt aviat...  us  recordo  que hi ha  alguns que encara  teniu la invitació  pendent,  o sigui  que no l'heu acceptada.  La  rebeu per  correu  i és  un sol clic.  Després  del clic les  itineràncies  ja són a les  vostres  mans.  I podeu participar-hi  com si fos  el vostre  blog.