Aritmètica (de deomises)

[amb esperit de lletres, segueixo les matemàtiques de la Virgínia i de la M. Roser]

Sense metàfores ni límits t'estimo.

No hi ha vers que arribi a l'aritmètica

Exacta que mereixes ni als resultats

Que s'aproximin a l'infinit de besar-te.

I només hi ha una única solució possible

En el teorema de l'enyor i de l'absència:

Tenir a flor de llavis la teva pell d'atzar.

d.

 

LES  5  PRIMERES  DÈCADES

-Els deu anys, pre-adolescència;

rebel·lia d'esperit  i grans a la cara.

-Els vint, joventut, esclat de vida,

universitat, projectes i algun viatget.

- Els trenta, hora de posar seny,

anar a viure amb  parella i tenir nens.

-Els quaranta, temps de crisi,

però per a molts la plenitud.

- Els cinquanta, el mirall ens diu,

que ja hem viscut mitja vida.

I estem contents d'aquest passat
i encarem el futur amb il·lusió... 

M. Roser Algué Vendrells  (Seguint les matemàtiques de la Virginia)

                                           I m'afexeixo a la felicitació

TEOREMA DE LA FELICITAT

BY LAREKI

PER FELICITAR UN MATEMÀTIC QUE HA FET 50 ANYS...

Les paraules 
desfermen les incògnites 
de la força d'un sentiment. 
És el nostre factor comú. 
Amb la paràbola dels mots, 
vull fer d'aquest instant un límit infinit. 
Un logaritme sincer 
només per fer-te calcular 
que em signifiques part del tot.
Un número escrit a la pell, 
una comparsa de xifres.
Perquè la vida 
és la suma de moments magnífics
elevats a la màxima potència.
Felicitats!!
                       VIRGÍNIA

Metàfora

Ens recordarà, la rosa

guardada entre les pàgines d'un llibre,

que es marcí quelcom més que paraules.

Potser pensem llavors

que ni el mar ni el cel són blaus,

sostraient al poema

la metàfora dels noms

que pronunciàrem.

Tot seguint la Carme: Ens recordarà la rosa

Per revertir-nos

Hi ha un mirall que  s'ha trencat.

Absent  dels mots,

absent de la quadrícula.

I  espero...  

Dins el joc de reflexes que van i vénen.

  

Desvio amb precisió

la llum  i el traç  de cada gest.

No sé  si mai més el mirall

duplicarà el desig.

Sé que cada espina ens recordarà la rosa.

Per  revertir-nos.

(seguint  a  deo, Pilar  i cantireta)

SÓC SALAÇ

He recollit el suc del llavi.

N'he fet cullera.

    La duc endins, amor, 

com el mos, com el tret

per a revertir-te.

Sóc salaç.

Seguint deo.

Recíproca demència (de deomises)

[seguint la Pilar]

A doll. Aquesta

Manera d'estimar-nos

Serà recíproca

Mentre el mirall dupliqui

El desig que ens sustenta.

d.

Reflex

David Herskovitz. Gravat

 

 

 

Davant del mirall,
reflectit al seu fons
el tacte dels teus ulls,
viatjo lluny,
recolzada en el coixí de la peresa.
Col•locada davant meu,
li parlo a aquest jo
que has modelat
i deambulo de puntetes,
en silenci,
pel pessigolleig del record dels teus petons,
segellant-me els porus de la pell.

 

 

Tot seguint a Deomises: "Reflectit al seu fons"

 



Mil·límetres (de deomises)

[seguint la Glòria]

Cada part del meu cos et pertany, vida,
Cada batec, cada riu que imaginis,
Cada ombra que la llum als seus dominis
Engoleix, tot record que no s'oblida.

Cada illa que descobreixis serà
Nostra, reialme de la subtilesa,
Cada tresor que hi trobem, una empresa
Nova per poder construir el demà.

Cada espina ens recordarà la rosa,
Cada balç tindrà el cim de la muntanya
Reflectit al seu fons per avançar.

Cada part del meu cor ja no reposa
Si em mires amb el desfici que guanya
Mil·límetres al seny, combat en va.

d.


PS: cada riu que imaginis duu la melodia que caldria escoltar-se mentre es llegeix aquest intent de sonet...

Besos de sal

Tot el teu cos té salabror de mar

com una illa coneguda i ignota.

Ressegueixo amb la polpa del dits

tots els perfils, tots els contorns ...

fins que el cap i el cor em roden.

I vull buscar aixopluc en el càlid redós

entre el teu cor i la cuirassa dels teus braços,

que m'estrenys ben fort, fins a perdre l'alè.

I calmosament assaborir la sal 
que emblanquina el teu cos,

fins sadollar el meu desig que creix,

plaer sens treva.

                 

Seguin els velers de la Carme

Gèminis (de deomises)

[seguint, entre d'altres, la Carme Rosanas]

Sé quiets velers i hàlits bellugadissos,

Com l'home que ofereix tota l'existència

Per viure un dia més al teu recer, ànima

Bessona, i respiro i navego per i cap a tu.

Sé qui ets, i vull conèixer-te encara més,

Amb la precisió de qui desperta del somni

I té la veritat; i el palíndrom habita la sang.

Vull quiets moviments de proximitat, ràpids

Com els mots que he d'inventar per elogiar-te,

Com qui pensa en el no per trobar l'afirmació.

Vull qui ets, i sé com avançar estadis a passes

Segures i fermes, com raure en el lloc i esperar

Que es calmi el temporal, i evitar caure en mans

De l'espiral de la deriva com una barca en alta mar.

d.

Velers

Naveguem com velers al vent

pels  mars  desconeguts

dels laberints  de l'amor.

Onades suaus

ens acaricien els cossos

i sincronitzem els moviments

amb la dansa  aquàtica  d'escuma.

Besos  de sal,

profunditats  ocultes,

la pell  mullada.

Dolls  de desig dels teus ulls

i la meva  mirada  ofegant-s'hi.

SÉ QUI ETS

Sé qui ets
només imaginant
l'aire que respires.
Sóc en tu
com el vent que acarona
les espigues.
Mida i color.
Tot en el tot
i sempre Tu.

FILETS FINS... boli rapit

8 – 11 – 12

Filets fins

que busco en tes pestanyes,

pals majors de tes barquetes

que en ton mar d’ulls vibren

navegant esperançat viatge.

Filets fins...

Percaço el preu impagable

de tenir-los prop com ancoratge

on beu clarors entusiasmades

ma mirada ofegant-s’hi

amb silent entusiasme.

Com un caprici

Seguint a Deomises que com un caprici.......

De caprici regalimen destijos

que a cau d'orella m'engrunes.

Avui, les nostres carícies tenen color

i els petons són dolços confits

que ensucren el camí

pel laberint de l'amor.

De seda blanca

Dels fils, en fan cordes
que m’amarren,
a l’ancoratge d’un port
des d'on contemplo
les flames que s’enlairen,
i reben l’albor.
Matina el mar; tot és calma
en la dansa aquàtica
d’escuma i cucanyes nues,
que entonen un cant,
gronxades per la puresa verge.
El blanc tremola, simfònic,
ajudat per l’eriçat tacte
dels meus ulls,
exempts de tempesta,
quan el dibuixa,
i m’apaivaga la figura
que imagino, amb el cabell trenat,
de cordes nívies,
de seda blanca.

Versos escrits amb l'ajuda de la frase de la Zel: "Dels fils en fan cordes"

filant camins

Ara que les veus són una eina de tall

-esmolat per sesgar, més que mai-

ara que els mots ens arriben llançats

-com dards de verí, o flagels per ferir-

s’escolen per goles famolenques d’esclaus

i ens flagelen amb pors,

i dels fils en fan cordes, i ens les tanquen al coll

arriba fluixet, un menut amb ulls orbs

xiuxiueja tossut, i camina endavant,

a palpentes avança, i ja es sent el seu prec,

i la veu tremolant...

i un murmuri , endavant, seguim endavant!

(zel, seguint camins de Deo i d'altres)

Bàscula (o Àtropos)(de deomises)

[seguint la Carme Rosanas, i agafant de la Laura i de l'Anton mots i idees]      El pes bascula  Pel fràgil equilibri,  Fil d'Ariadna  Esdevingut veu d'Àtropos,  Xiuxiueig de caprici.     d.

Cordell

És dins meu un cordell  fi.
Lliga  feixos escapçats.
Se n'escapen torbacions
i algun xoc  i algun trasbals.
Si no es trenca  el cordill fi
tindrem garbes endreçades,
i arguments molt ben lligats.
Si no es trenca el cordill fi...




seguint l'Anton i la  Laura

LA FRONTERA DEL MILLOR... foto google

La frontera del millor

és dins meu un cordell fi...

Soc Superior ?

Veure la frontera móvil

- fil exterior que ens atreu -

on el superior conserva

el ser el millor

em treu el dubte.

Puc ser millor... !!

Per què Superior ?