Errant a recer

Seré errant viatger
a recer de besades
amatent del vent
glopades d'aire
Erraré silent
per camps erms
per sembrar mots
que et refacin!

( intent de seguir Deomises i Marta)

EL DESIG DE TU... aquarel·la de l'Anton

El desig de tu m'engalta

en el camí traçat d'antuvi.

Sense pressa,

 però sense descans vindré

a teu encontre d'enyor.

El jardí espés de fulles i flors

no em deixa veure tes petjades

Laberint intricat tinc Amagatall

de records i hores passades...

Però no t'allunyis de l'abraçada...

Qui no necessita el contacte

de l'alé viu i estimat ?

Bel·ligerància (de deomises)

[intentant seguir la Marta]


Amb la bel·ligerància pacífica de qui defensa
El territori del silenci entre mots i xiuxiueigs,
Canto a l'horitzó que davant meu es bada.

Tindré els mil·lennis en la gorja i la mirada
S'omplirà de lluita contra les injustícies que veig:
Cal repetir la revolta envers la recompensa
D'haver suportat l'enèsima bufetada.


d.

A recer

(Poema començat intentant seguir Glo.bos.blog i seguint a Deomises)

Sense pressa ni treva

et vindré a buscar on siguis.

Amuntegaré els records

i 'aixugaré les llàgrimes.

Desembolicaré l'últim bes

que vaig guardar a recer de tots els vents,

i sense pressa ni treva

em calçaré de fermesa,

caminaré fins que l'últim raig de sol s'apagui

i tornar per sempre al teu costat.

Balsàmiques carícies (de deomises)

[Intentant seguir la Carme Rosanas]


Balsàmiques i oloroses,
Com un riu clar que s'enduu
Penes i traüts enllà
Quan em parles, les paraules,

I les ombres doloroses
Fugen subtilment amb tu
Present i et voldré demà,
Per descobrir un món de faules.

Balsàmiques, com les fraules
En el punt just de madur,
Les teves suaus carícies.

I seré errant viatger
Fins que trobi les delícies
Del teu bes, al teu recer.


d.

EX-CURSUM

Viatjo endins:
matèria orgànica.
Sospiro i pulmons
canvien de lloc.
El meu cor no es troba,
fora hi gela, dins l'anhela.

Tanta  és la joia
d'aquesta  brisa  fresca
que desclourem  el puny
i trenarem  paraules
balsàmiques  i  oloroses.
Per  seguir  tots  junts
aquest   viatge.




Seguin al deo,  a la Laura  a la Zel  i a  la Fanalet

Letícia (de deomises)

[Intentant seguir la Laura T. Marcel]


Comença el dia
Amb una brisa fresca,
El teu somriure.

Pentina el núvol,
Omple la mar d'onatge;
Tanta és la joia...


d.

Un altre matí (II)

(Seguint Zel)

                                          

Visc desesperada

pendent de novetats,

volent que cada dia

sigui un nou esclat.

Visc en una gàbia

amb reixes d'acer

que oprimeixen,

que ofegeuen,

que no es poden desfer.

Visc esperançada

en que aviat arribarà

amb una brisa fresca

i amb el pas canviat

un gran dia alegre,

un altre matí.

un altre matí

Voleien els dies i el temps s’esmuny
silent i fugisser, com un punteig
com els flonjos flocs entre els dits vells
que ja no esperen res,
només rebre un altre matí un xic d’alè
un punt de força, desclore el puny
i dir, càlidament i fluix
encara sóc aquí.

zel

(seguint fanal blau)

El cel se'n riurà com si mai no fes fred,
i en els vorals plens de neu verge
hi sabré veure el vent enblanquinat,
i un zumzeig de paraules que ressonen
-ara veloces, ara balsàmiques-
de companyia en el viatge.
Esdevindran flocs silents voleiant els meus dies.

NO ÉS

Jo vull fer-te carn,
no pas ressò de pell,
i bes de foc,
no pas cremor a la dent.
I tot això que ara no,
mai tampoc és.

Seguint novesflors

Un ressò silent

Dies vindran que em volen els pètals de les mans
potser et colliran amb destre virtuosisme
jo colliré el silenci a grapats, a manolls
i et miraré allunyar-te sota el ple de la lluna
una lluna callada, esquàlida, prudent
mentre, tu ja riuràs i riuran altres llunes
i el cel i tot riurà com si mai no fes fred
jo ompliré de paraules coves, cabassos, coves
cap al corrent del riu, coves plens de paraules
fins que la mar sencera esdevinga ressò.
Vindran pètals silents voleiant entre els dies.

...i reviuràs els anys
de cofoies alegries compartides,
i alguna llàgrima que supura
pels vorals de la vida.
Que tinta el plor,
però que no es deixa véncer.

(seguint l'Antón)

i canviaras... aquarel·la de l'anton

I canviaràs el teu color impol·lut
transformant-lo en or viu, llum, riquesa
i et colliran amb destra delicadesa
i et veneraran al puny...
els serviras de bandera

Ram

Et deixo un ram
de flors  seques.
Per  embellir
l'absència  de tu.
Tinc comptades les tiges.
Al capdamunt
de cada  tija,  un petó.

No  hi fa res
viure en l'enyor
per besar-te  de nou




D'una foto de la Isabel

Nòmade (de deomises)

[Intentant seguir la Isabel]


L'esquema del desert
És l'horitzó i la duna,
La set, la solitud, jo.

I em desvetlla el ressò
Del temps, em manté despert
Fins al nou canvi de lluna:
Viure en enyor per besar-te.


d.

La sorra va caient

(seguint Glo.bos i a tots)

La sorra va caient,
ens ennuvola la mirada,
esquitxa i solca nostra pell.
Ens arrossega
pels camins del temps.

Escriu, en moviment lleu
un llarg, llarguíssim poema.
I l'aigua, el vent, la neu i la veu
li (ens) van modificant l'esquema.

TEMPS

seguint a l'Elfreelang

marca l'hora un rellotge
sense agulles ni esfera:
la sorra va caient,
sense pressa ni treva ...

Migratòria (III)(de deomises)

[Intentant seguir la zel]


Niu de besades,
Petons que arrelen sempre
Al fons dels llavis.
Solament farà falta
Que els sentiments no migrin.

d.