El cel se'n riurà com si mai no fes fred,
i en els vorals plens de neu verge
hi sabré veure el vent enblanquinat,
i un zumzeig de paraules que ressonen
-ara veloces, ara balsàmiques-
de companyia en el viatge.
Esdevindran flocs silents voleiant els meus dies.
Que bonic! M'encanta.
ResponEliminaI que suggerent, el temps ens està influint molt, eh?
ResponEliminaAi que les paraules s'han tornat flocs de neu...
ResponEliminaAhir intentant dibuixar aquest cotxe a tota velocitat, em van passar al davant...
ResponEliminaM'agradava emportar-me les teves paraules veloces o balsàmiques o les dues...
Neven paraules i la seva blancor enlluerna.
ResponElimina