Voleien els dies i el temps s’esmuny
silent i fugisser, com un punteig
com els flonjos flocs entre els dits vells
que ja no esperen res,
només rebre un altre matí un xic d’alè
un punt de força, desclore el puny
i dir, càlidament i fluix
encara sóc aquí.
silent i fugisser, com un punteig
com els flonjos flocs entre els dits vells
que ja no esperen res,
només rebre un altre matí un xic d’alè
un punt de força, desclore el puny
i dir, càlidament i fluix
encara sóc aquí.
zel
(seguint fanal blau)
Gràcies, zel, per venir a acompanyar-me i acompanyar-nos!
ResponEliminaUn abraçada ben ben gran!
Si baixes escalons
ResponEliminaem trobaras
sense recança de res
com aquell abans
on no podies viure
per les destroces...
Ara,per que dir més
si no en fas cas.
De vegades, perdre
és trobar
que ja ningú et troba
ni te'n fa cas.
.......... Anton.
Musica en clau de fa...
zel, encara que ho diguis fluix... et sentim, sabem que ets aquí... commous, zel...
ResponEliminaMolt bonic el teu poema, Zel.
ResponElimina