(seguint Glo.bos i a tots)
La sorra va caient,
ens ennuvola la mirada,
esquitxa i solca nostra pell.
Ens arrossega
pels camins del temps.
Escriu, en moviment lleu
un llarg, llarguíssim poema.
I l'aigua, el vent, la neu i la veu
li (ens) van modificant l'esquema.
Uée. M'ha agradat, aquesta modificació, com colpeja el temps.
ResponEliminaSalut.
T'agafo lleument l'esquema i et segueixo el rastre, Isabel!
ResponEliminad.
És cert, el camí i el temps ens modifiquen l'esquema.
ResponEliminaCada dia, ens el modifiquen, cada dia...
ResponEliminaLa sorra escriu un poema...espero que
ResponEliminal'aire, el vent, la neu i la veu el modifiquin, però que no l'esborrin...