dimecres, 8 de febrer de 2012

La sorra va caient

(seguint Glo.bos i a tots)






La sorra va caient,
ens ennuvola la mirada,
esquitxa i solca nostra pell.
Ens arrossega
pels camins del temps.

Escriu, en moviment lleu
un llarg, llarguíssim poema.
I l'aigua, el vent, la neu i la veu
li (ens) van modificant l'esquema.



5 comentaris:

  1. Uée. M'ha agradat, aquesta modificació, com colpeja el temps.
    Salut.

    ResponElimina
  2. T'agafo lleument l'esquema i et segueixo el rastre, Isabel!


    d.

    ResponElimina
  3. És cert, el camí i el temps ens modifiquen l'esquema.

    ResponElimina
  4. Cada dia, ens el modifiquen, cada dia...

    ResponElimina
  5. La sorra escriu un poema...espero que
    l'aire, el vent, la neu i la veu el modifiquin, però que no l'esborrin...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons