divendres, 3 de febrer del 2012

Llàgrimes apàtrides (de deomises)

[Intentant seguir la Laura T. Marcel, respectuosament]


He vist les llàgrimes del pare, la tristesa
Més amarga que pugui existir al món, i he escrit
Versos d'elogi a l'arada, al cereal, al terròs.

He volgut que transcorri el temps depressa,
Que vinguin els fruits de la feina, que s'eixugui
El rostre patern i desaparegui el plor, per rebre
El moment de la joia i del retorn a la terra.



d.

8 comentaris:

  1. Ens hem trepitjat, sense mala intenció, no som com el Pepe..ehhhheh

    ResponElimina
  2. Que desaparegui el plor per rebre la joia...Intens resum.

    ResponElimina
  3. Aquest també serviria com a homenatge al meu pare. Gràcies.

    ResponElimina
  4. Ai aquest retorn, que llarga fa l'espera quan no hi són!!! M'emociones!!!

    ResponElimina
  5. Bon homenatge al treballador de la terra.

    ResponElimina
  6. Jo també vaig veure les llàgrimes del meu I les de tots quan ens va deixar Però el tinc aquí present al davant i són sement que no puc oblidar.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons