Dibuix de Carme Rosanas
És el teu quadre un poema
que amb les seves formes gràfiques dialoga amb mi,
atrapant-me
en la sorpresa de la llum blanca, fugaç,
que s'esvaeix en traços eteris en la llunyania.
Sento l'encanteri mil•limètric;
del joc de llums i colors
de vistes vívides,
de teulades vermelles,
de troncs vincladissos,
de verds aeris que sembren l'aire,
de brins de llum i caramel.
que amb les seves formes gràfiques dialoga amb mi,
atrapant-me
en la sorpresa de la llum blanca, fugaç,
que s'esvaeix en traços eteris en la llunyania.
Sento l'encanteri mil•limètric;
del joc de llums i colors
de vistes vívides,
de teulades vermelles,
de troncs vincladissos,
de verds aeris que sembren l'aire,
de brins de llum i caramel.
Pilar, visca el repartiment de somriures que tens muntat!
ResponEliminaPer una llaminera com jo, llegir que els verds sembren l'aire de llum i caramel és un gran elogi!
És un poema preciós que em commou i em fa sentir diàlegs reals i fins i tot diàlegs imaginats que un dia es faran realitat.
Preciós diàleg, Carme i Pilar!!!
ResponEliminaNo he pogut estar-me de seguir-vos, amb un record d'infantesa. Espero que s'assembli un xic a aquesta meravella...
d.
La dolçor i la llum, que sempre hi són presents.
ResponEliminaUn bonic diàleg!
ResponEliminaUn petó,Pilar!