seré el motor del teu cor,
seré, com la pluja dels núvols,
l'aliment poderós...
Seré, sense límits de temps,
l'espai ple de tot i de res
que et rebrà al traç del teu vers.
Parla així la Poesia,
parla i és
com el so de migdia,
com el sol del nostre l'univers.
Intento seguir-te, Isabel, ara que encara puc aparèixer... :)
ResponEliminad.
He tirat endavant sense avisar... però tot acaba lligant :)
ResponEliminaM'agrada com parla la poesia, a través de tu.