Tènues ídols de vent i ales,
endreceu-me oblits,
acolliu-me en la llarga nit salvatge,
enllestiu-me com un crim
i per sempre, doncs,
beseu-me en ferma calma
del bell cim per Tu sagnant.
[seguint-vos a tots vosaltres: gràcies]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Et segueixo i m'acomiado... Gràcies, Carme, poetes, poetesses!
ResponEliminad.
T'endrecem els oblits, dels poemes no fets, t'acollim en la llarga nit salvatge de la Poesia, del bell cim per Ella sagnant. D'aquí el "com un crim", la poesia que es fa amb dolor.
ResponEliminaM'agrada molt aquest poema, Jordi.