dimarts, 1 de febrer del 2011

Desig de l'aire



Sense mirada,
coltell i prou,
desig de l'aire,

l'irreal pronom
inscriu el seu destí
de sintagma i fum
contra la pell de l'arbre
singularment.


3 comentaris:

  1. Benvingut Jordi, m'agrada molt aquest poema, sembla talment escrit per un filòleg apassionat de la llengua... :) gràcies!

    ResponElimina
  2. I l'escorça es complau amb el bes del coltell... Anton.

    ResponElimina
  3. Gràcies a tots dos. M'hi trobo molt bé.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons