Ofertes a les mans buides.
He fet el gest, per retenir-lo
Només, de dir el teu nom.
Però bado en l'abís dels teus pits,
Indòmita mudesa que aclapara
Dits i mots i fats, i tots els ets
I els uts s'abalancen contra mi.
El delit i la temença. Si parlo,
Callaràs per sempre? Si callo,
Perdré la font on abeurar aquesta
Gola que s'incendia amb el record,
Que cerca aixopluc en l'entrecuix
De la teva impavidesa, distància ingent?
d.
d.
ResponEliminacrec que entre tots, hem de procurar no incinerar aquest espai.
Entenc les ganes d'escriure i el deliri de fer-ho. L'entenc, perquè sovint, a mi, també també se m'abalança.
Potser imprudent o poc encertada amb el comentari, et demanaria que intentem -m'afegeixo al propòsit- de donar espai a d'altres veus sense tanta pressa.
Potser és ben bé així, que la poesia, hauria d'agombolar-nos, de ser poesia... una mica més calma.
I no t'empipis amb mi...
Una abraçada!
Controlo l'ímpetu... Perdó... Dimarts són els dues que lliuro i la musa... Mea culpa mea culpa (intentaré extraoficialitzar més, si de cas...)
ResponEliminad.
dues no, DIES
ResponEliminad.
d.
ResponEliminares de perdons, ni mea culpes.
Gràcies!
I si, sempre podem extraoficialitzar i continuar escrivint poesia tal com ragi i allò que diuen "a cor que vols" i amb el cor a la mà.
bona nit i bon descans!
i...amb el teu permis Ofertes i ofrenes prenc de prestec
ResponEliminagràcies
A lAaDemoisies li bullen les paraules als dits, oi?
ResponEliminaAixò passa perquè la Carme no posa cap norma (com per exemple, màxim una poesia cada tres dies o almenys deu poemes entre intervenció pròpia o coses així...)
"Abís", m'agrada. No sabis que fos sinònim d'abisme.
Seguirem l'ofrena...pel replà.
Jo confio sempre que hi hagi un equilibri entre tots i que ningú agafi un protagonisme excessiu i no m'agrada gaire posar normes. I espero sempre que tot plegat no sigui confiar massa.
ResponEliminaI és que si he de posar normes molt rígides... quina mandra ... abans tanco el blog...
Si l'única norma que poso que és seguir el poema anterior... i a vegades ja sembla complicada de seguir...
L'important és passar-ho bé ... No?
Carme, que ho deia com a crítica -o proposta- constructiva, eh? Ja saps que valorem en excels això que fas! Ja sé que no poses normes i que això s'autoregula sol. Si vols digue-li "pautes", més que res perquè -com tu bé dius- surti un producte equitatiu. Tampoc passa res: hi haurà qui en farà vint poemes i qui en farà un. Però amb la pauta "inspira't en el poema anterior o anteriors", ja n'hi ha prou, La qüestió és fer poesia!
ResponEliminaVeí, que ja ho sé i que de cap manera m'ho he pres malament, eh? Només m'explico i prou, aquesta meva tendència una mica àcrata...
ResponEliminaGràcies, de tota manera.