Sense mirada,
coltell i prou,
desig de l'aire,
l'irreal pronom
inscriu el seu destí
de sintagma i fum
contra la pell de l'arbre
singularment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Benvingut Jordi, m'agrada molt aquest poema, sembla talment escrit per un filòleg apassionat de la llengua... :) gràcies!
ResponEliminaI l'escorça es complau amb el bes del coltell... Anton.
ResponEliminaGràcies a tots dos. M'hi trobo molt bé.
ResponElimina