Així viatgen els meus propòsits:
entre el gel i el foc,
un equilibri primari
que em sovinteja els gestos,
que em pren la gana,
que em buida.
Tots els somnis em caduquen
perquè el destí
sembla haver-los escrit
en una taula de gel
tocada de primavera.
N'haurem d'inventar de nous Josep Manel. Els somnis sempre s'han de renovar... si caduquen! :)
ResponEliminaet prenc el testimoni!
ResponEliminaRes no dura, Carme, així que no ens queda altra que renovar.
ResponElimina