Flames de foc de gel
en les ninetes enceses
les parpelles gebrades
ullpresos els mots en inflamat silenci .
Flam que tremola
coronat de nata, maduixes i llavis
febre de febrer paradoxa impossible.
Flama encesa de fredor tèbia
jocs de flocs i focs de mots
fent tombarelles
He intentat seguir-te, Elvira!
ResponEliminad.
a mi m'havíen vingut les ganes de seguir-te i continuar, però...no sé s'arr9baré a temps!
ResponEliminaMentre lluitava per fer la primera entrada, has encès una flama de fredor tèbia.
ResponEliminaja veieu...
ResponEliminala poesia en directe és així!
:)
Elvira, has creat aquí un embús de poetes al teu darrere. :)
ResponElimina