tocada de primavera, encara sento el gel als dits
mentre amanyaguen, golafres, el mirall del foc
als teus ulls
no cloguis les parpelles, deixa’m l’escalf esquiu
de la mirada, no siguis gasiu
que qualsevol destí serà millor
que viure encarcarada en el record
no puc mercadejar somnis...
mentre amanyaguen, golafres, el mirall del foc
als teus ulls
no cloguis les parpelles, deixa’m l’escalf esquiu
de la mirada, no siguis gasiu
que qualsevol destí serà millor
que viure encarcarada en el record
no puc mercadejar somnis...
He intentat seguir-te zel!
ResponEliminad.
Vaig a per tu...;-)
ResponEliminaM'AGRADA ZEL! MERCADEJAR SOMNIS... OSTRES! MERCADEJAR SOMNIS... NO NO PUC JO TAMPOC.
ResponElimina