dissabte, 3 de juliol de 2010

Pròpia angúnia

Suspeses en la teranyina
De la inexactitud, les hores
Són el pèndol que endevina
El ritme del meu batec.

I reconec l'agonia, la pròpia
Angúnia de retenir dins meu
L'instant feliç que, breu,
Existeix i dubta constantment.

No sé quan claregen les meves nits...



d.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Google analytics

Llicència Creative Commons