Passada la pluja,
sense conèixer gaire el límit
ni el motiu,
retornar a la sorra
cercant els mots, muts,
que vam escriure.
Les pells brillants de sal
i desig.
Caminar sota els fanals
que van acotxar-nos
el somni del plaer furtiu.
Com el tast del darrer raig
de sol amb tu.
M'enduc el teu final de poema,
ResponEliminaencara que deomises, m'ha passat al davant!
Barbollaire m'ha avançat a l'hora d'escriure la meva resposta, això és bo, però, que ens atropellem pacíficament: vol dir que seguim el projecte amb il·lusió i ganes!
ResponEliminad.
:) Molta il·lusió i moltes ganes!
ResponEliminaNo esperava tant, ni de bon tros!