Posem-li blau al fum
i que no ens marxin el somnis.
Arribada la nit,
viatgem cap a l'albada
per tornar a casa.
La que ens aculli.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Ja veig que has seguit el fil dels somnis...
ResponEliminaJa tenim due s receptes diferents per empaitar els somnis: posem-li blau al fum, ja sé que vols dir... :)
Mira per on....m'has fet riure!
ResponEliminaTu sabes mucho...:)
Havia de dir "ja sé què vols dir" i m'he deixat l'accent.
ResponEliminaM'alegro d'haver-te fet riure :) fanalet! però tu ves rient que jo sempre he posat blau al fum, de tota la vida, només que no sabia que se'n deia així... i tens raó, d'això emn sé molt!
Amb aquest poema tant bonic , us dic bona nit.
ResponEliminaSalut!
M'agrada anar a dormir amb fum blau, viatjar cap a l'albada... I tornar a casa quan el tren dels somnis pari o s'aturi...
ResponEliminaUna abraçada amb brisa de mar.
onatge