Sabré viure ho sé i m'enfilo damunt d'una onada.
Amb penúries incomptables repenso l'ocàs
acompanyada d'un equip fúnebre i la meva pròpia
angúnia ....mixtures de mots i fils de lluna que cusen l'enfilall.
Als estels del temps m'encomano i els prego finals
que no siguin de dol sinó d'alegria itinerant.
Tiro els daus i surt un sis: mitja dotzena de mixtures.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Elvira, m'ha agradat molt això dels "estels del temps" i t'ho he agafat per seguir ;-))
ResponEliminaBon enfilall de mots amb finals d'alegria
ResponEliminaGràcies Assumpta de fet jo he seguit no un sinó set poemes anteriors al meu i "els estels del temps" és de L'Anton de rebaixes...
ResponEliminagràcies Rafel !