em sustenta la ràbia
en veure la coïssor
que fa plànyer sense rubor
els captius de la misèria.
Es desfan en plors,
arrepleguen la sarna,
s'aixopluguen sota cartrons
retolats amb el luxe de teles de plasma.
Em sustenta la por,
em sustenta la ràbia.
Por de que sigui un mirall,
ràbia per què m'és igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada