Saps que tindré la porta de bat
A bat per acollir-te?
Daina ferida, guaita la blana rasa
Que ha esdevingut la soledat
Tastada i sentida.
Malgrat tot, he encès amb cadència
I candor les teies del cor
Perquè l'atzar fos presència,
I realitat el passat somort.
d.
Ets un crack, deo, de le s esdrújules, dels poemes, de la rapidesa i de les paraules!
ResponEliminaI m'ho estic pasant molt bé, encara que se'm tanquen els ulls.