dilluns, 1 de juny de 2015

Sospir

Souvenir [DCCXXI]

Brolla del silenci
de la pell colrada
per l'alenada d'uns dits
que ressegueixen rierols
de saliva brillant
tot el llarg dels colors
- que alguns diuen prohibits -
que amb delicada dolcesa
donen volum i forma
a aquest cos
que m'ha acollit,
sempre,
amb tendresa.


si tenim un t'estim















tenim pinzells i espàtules,
quatre teles en blanc,
una barreja acolorida
de memòria i amnèsia,
camins que fan pujada
i kilòmetres a les cames

tots grimparem la paraula
que en un sospir s'escriu

.

Pintarem paisatges
allunyant als niguls.
Verds prats, grans arbres,
blaus intensos... I tornaran
tendres els teus ulls de cel,
dolços somriures als llavis
i en un sospir
                                   un t'estim.

Creixen núvols

Els rius corren vers els cims
on hi ha les nostres arrels.
En el reflex dels teus ulls
veig què és el que et fa plorar.
I creixen núvols al meu cor.

Capgirades

Les valls grimpen a les muntanyes
els rius corren amunt envers els cims
la natura es revolta i clou el puny i l'alça
la falç a la  mà i  un falciot volant ....

La pluja plou capgirada, de terra al cel
els núvols es posen suaument ,en els carrers
el sol il·lumina els soterranis de l'ombra
 l'odi es vesteix amb una essa , sodi només ...
Els metges recomanen amor als  hipertensos 

El dies festius són set a la setmana , fan goig !
cada dia nou una nova festa sota la lluna encesa
cada nit un sol amable canta en clau de fa sol
les valls grimpen a les muntanyes.

Capgirem els caps i girem les coses de cantó
tot el que és abaix amunt i el  de dalt a sota
els rocs es fan cors tendres i les pedres cotó pur
els rius corren amunt envers els cims....

Pujaràs a la meva barca?



Pujaràs a la meva barca?
Mira, he estès la xarxa
                                    i si els peixos
passen entre els forats,
la llum circula sense frecs
per les seves trenes.
Són com lleus carícies
que corren fulgurants
fins a fosques veles.

Mira, he atrapat el blau
                                     i el cel
es gronxa al mirall del mar,
i el sol és una crin rabent
a les crestes de l'onada.

Pujaràs sobre el seu llom?
Mira, els galops desbocats
                                         dels cavalls
es vessen damunt els camps,
els horts, els deserts, les valls,
grimpen a les muntanyes
i deixen un rastre de foc
a les artèries de la terra.
         

Pensar-te



Pensar-te.
En cada somni blau de barca llunyana.
Bransoleig suau, d'anada i tornada,
en el límit del sorral i l'aiguamarina.
A l'horitzó, visible, la teva carícia.

Pensaments



M'agraden els pensaments
d'anada i tornada
embolcallats de mots o de versos.

M'agrada que en mig 
de la remor lleu de la nit
hi hagin passes de paraules.

M'agrada saber 
de cada somni que et volta
de cada desig que empeny.

De les carícies oblidades
i d'aquelles que mai no ens hem fet.
Pensar-les i dir-les 
com fils que uneixen 
qualsevol distància.

Google analytics

Llicència Creative Commons