divendres, 3 de febrer de 2012

Petjades

(seguint Carme)


Esborrarà el vent les petjades a la sorra,
s'endurà el mar tants records a les seves profunditats...

Aixecarà passarel·les, dics i ports la constructora
fins canviar el mapa del món que havies trepitjat.

Un dia qualsevol giraràs el gest enrere
i aquell teu -nostre-vell paisatge, ja no el reconeixeràs...

5 comentaris:

  1. Inventarem petjades infinites
    i camins nous, també renaixeran
    i en aquest desconegut paisatge
    bastirem ponts per poder-nos apropar.

    ResponElimina
  2. Bonic seguiment, Carme, manllevo idees i algun gra de sorra i me'ls enduc més amunt...


    d.

    ResponElimina
  3. gràcies, Carme. Has salvat la desesperança del meu poema...

    ResponElimina
  4. Que fotut és no reconéixer els vells paisatges...
    Sort que a la vida, continuament n'anem escrivint de nous!
    Bon dia, Isabel!

    ResponElimina
  5. Potser seguirem petjades que ara no es veuen, però que amb el temps seran ben definides perquè hauran quedat gravades per sempre en el nostre ser més intern!!!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons