divendres, 3 de febrer de 2012

Brins de llum i caramel

Dibuix de Carme Rosanas


És el teu quadre un poema
que amb les seves formes gràfiques dialoga amb mi,
atrapant-me
en la sorpresa de la llum blanca, fugaç,
que s'esvaeix en traços eteris en la llunyania.
Sento l'encanteri mil•limètric;
del joc de llums i colors
de vistes vívides,
de teulades vermelles,
de troncs vincladissos,
de verds aeris que sembren l'aire,
de brins de llum i caramel.

4 comentaris:

  1. Pilar, visca el repartiment de somriures que tens muntat!

    Per una llaminera com jo, llegir que els verds sembren l'aire de llum i caramel és un gran elogi!

    És un poema preciós que em commou i em fa sentir diàlegs reals i fins i tot diàlegs imaginats que un dia es faran realitat.

    ResponElimina
  2. Preciós diàleg, Carme i Pilar!!!

    No he pogut estar-me de seguir-vos, amb un record d'infantesa. Espero que s'assembli un xic a aquesta meravella...


    d.

    ResponElimina
  3. La dolçor i la llum, que sempre hi són presents.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons