dissabte, 30 de juliol de 2011

Infància (II), de deomises

[intentant seguir la zel]


Amb la giragonsa constant,
Escric i espero els mots
Que ajudin a bastir un nou
Poema;

Igual que espero el frec
De llavis de qui és lladre
De repòs i instigadora
D'insomnis.

Tornaré a la innocència
D'una infància que reclama
Tendresa,

A la paciència que s'inquieta
Quan els segons són segles massa
Immòbils.



d.

1 comentari:

  1. Quan els segons són segles massa immòbils... que suggeridor, de tantes coses!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons