diumenge, 31 de juliol de 2011

Com un crim





 

Tènues ídols de vent i ales,
endreceu-me oblits,
acolliu-me en la llarga nit salvatge,
enllestiu-me com un crim

i per sempre, doncs,
beseu-me en ferma calma  
del bell cim per Tu sagnant. 


[seguint-vos a tots vosaltres: gràcies]


2 comentaris:

  1. Et segueixo i m'acomiado... Gràcies, Carme, poetes, poetesses!


    d.

    ResponElimina
  2. T'endrecem els oblits, dels poemes no fets, t'acollim en la llarga nit salvatge de la Poesia, del bell cim per Ella sagnant. D'aquí el "com un crim", la poesia que es fa amb dolor.

    M'agrada molt aquest poema, Jordi.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons