dilluns, 7 de febrer de 2011

Set per vuitanta

Set cops o potser mes
Com set dies una setmana
Set poemes ja t’hem fet
I els que et faran encara

Que per molts anys, Anton
Que son pocs vuitanta
que arribin mes versos
mes jocs amb paraules


(seguint,  Carme, Josep Manel, Elvira, Noves Flors, Fanal Blau i Zel, en el merescut homenatge a l'Anton )




4 comentaris:

  1. :) "Que bufi fort i les apagui..."

    Bon dia, Mon! Bon dia Anton!

    ResponElimina
  2. Molt bonic, Mon!
    Això, això! que bufi!

    ResponElimina
  3. Molt bona idea. Que bufe, que bufe!!!

    ResponElimina
  4. Ara em dono el gust de veure el que heu fet per mi.
    internet em va desapareixer i he estat in albis... Ara tot és correcuites i no arribo a cap lloc
    Si pogués com aquell fer quatre vints i quatre veus i tenir vuit braços, i ja m'he descomptat dels dits que hi haurien per sostenir tot aquest be déu que m'heu fet...
    Us en deu una i no sé com pagar-la
    preguntaré per la nit... no em tgrauré les ulleres per dormir a veure si hi veig quelcom que us pugui agradar encara que em costi una suorada, això, per mi val un imperi i vosaltres ho heu treballat. De moment, GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES A TOTS. aNTON.
    Ves, diuen que tinc vuitanta anys, qui ho diria.

    7 de febrer de 2011 18:57

    No apagaré mai aquestes veles
    son les il·lusions del respir
    de la llum que parla i il·lumina
    Treball de cera. L'abella no calla.
    El monument perfecte s'enlaira...
    L'amor de tots els poetes
    per la paraula.
    .............. Anton.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons