dijous, 3 de febrer de 2011

Camí

El camí que ens queda per fer
flueix ple de paraules,
floreix en cada meandre,
construeix el món sense descans.
El camí que ens queda per fer
serpenteja per paisatges de temps
i ens mena tranquil a la porta
de la platja infinita dels estels.

5 comentaris:

  1. Vaja! Pretenia seguir el poema de la Carme, però etremig s'han avançat.

    ResponElimina
  2. T'agafo els meandres, i intento seguir-te, Joan!


    d.

    ResponElimina
  3. Ja passen aquestes coses, Joan, no importa, ara tinc dos seguidors! Gràcies!

    I m'agrada molt el teu camí que queda per fer i que ens meni a la platja dels estels.

    ResponElimina
  4. Deu ser que aquets dies estem una mica descol·locats, al meu poble.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons