dijous, 3 de febrer de 2011

Antípodes

[intent de seguir la montse]

En la penombra, et sé als antípodes
De la meva dèria per retenir-te,
Per bressolar el teu pit blanc
De càndida flonjor, amada nòmada.

Però jugaré les meves cartes,
Un cop més com qui se sent guanyador
Malgrat entreveure indicis de derrota.



d.

2 comentaris:

  1. Ui, Deo, m'he de disculpar, tenia preparat el següent seguint la Carme...

    ResponElimina
  2. Va jo seguiré deo, doncs... o millor agafo una cos a de cadascú,
    segueixo deo i zel.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons