dissabte, 3 de juliol de 2010

Circumferències



Caminant per la circumferència
Quan, passada la pluja, s'ha convergit
El màxim nombre de cruïlles,

Ofegant-me entre tolls d'aigua
Tèrbola i mirar que demà aparegui
Ple de remors noves, ignotes,

Refent les dreceres que oculten
L'essència de la vida viscuda
I gaudida, mentre les hores
Separen més el crepuscle de l'alba.

Sabent que la pell encara t'enyora
Per molt que la fregui constantment;
Així he despertat, fa pocs minuts,
Després de somniar que et retenia...



d.

[PS: poema amalgamat de poesiaula i barbollaire]

2 comentaris:

  1. Ets un ràpid, deo, m'enduc les dreceres que es refan...

    ResponElimina
  2. Ja he tornat de moure el país, i he vist que també les itineràncies no han restat immòbils, i això m'agrada!

    Segueixo amb la pòlvora esdrúixola dels títols, i la melangia dels versos ;)

    Mentre duri...


    d.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons