dissabte, 3 de juliol de 2010

Ànima frígida

 
La finestra resta oberta,
I l'ànima no sap escombrar
Les brases que encara fumegen.

La pluja ha caigut, rígida
Immobilitat del batec vague
Que és ressò del cor cansat.

Però, recorda: no s'atura
De cop l'embranzida sincera
Quan el devessall és fèrtil
I la veu que el clama, constant.



d.

4 comentaris:

  1. No s'atura de cop, no...
    Costa aturar devessalls d'amor.

    Bona nit, deo!

    ResponElimina
  2. Nen però quina ànima poètica més prolífica! Bona matinada!

    ResponElimina
  3. Deomises, m'enduc la finestra a ca meva.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons