3 – 7 – 10
5.- Als estels del temps
- capets d’agulles enceses,
lluernes en la nit fosca
de riu i canyes quietes –
me’ls miro amb recança.
Als estels del temps,
- actes emmarcats al cel,
ullets brillants
de nins en jocs nocturns –
me’ls miro amb cobdícia.
Voldria que em diguessin
si son molt lluny per anar-hi
- sembla que els cullo amb els dits -.
...................
Em deixen el record
de sa mirada viva
com lletres de Pau
sospeses en la teranyina
d’uns actes que no tornen
T'he manllevat dos cops... I potser mig atropellant-te, disculpes...
ResponEliminad.
ja veig que vas per feina... No paris, que no es faci fosc i no hagis acabat el preufet. Anton.
ResponEliminaLes circumstàncies m'han ofert bona disposició horària i la musa de la tristesa em parla més sovint que fa unes setmanes.
ResponEliminaSe'm fa fosc com a la resta, i el preufet no l'he trobat per enlloc. ;)
d.