imatge: www.mundopoesia.com

Aquelles tórtores dins el xiprer

fent murmuri de piulades,

surten i entren neguitoses

fent el niu i batent ales.

Quina parella més formosa

mai es deixen un a l’altre

i als seus fills estimaran

com l’amor que es tenen ara.

Tot veient-los i sentint-los

estic més i més enamorada

del meu amat que cada dia

em desperta amb una besada.

.......

Desperta l'estimada

Un cant d’ocells desperta l’estimada.

Mentre l’amant contempla el desvetllar

El dia es lleva amb l’il·lusió alada

d’obrir avui els ulls, i també demà.

Refilets d'amor

S'aplegà l'Amic al verger on passejava cabòries d'amor, i arribà l'alba, i vingué l'ocell que entonava llurs cants. I digué l'Amic a l'ocell: Canta, que el teu refilet és entenedor llenguatge d'amor car s'enduu el meu pensament vers l'Amat.

Entenem-nos per amor

Cantaven els ocells, l'amor a l'alba. Cantava l'amat, en son llenguatge. Morí l'amiga, a cada jorn, per no entendre els mots ni tampoc els cants.

Despertà l'amiga capvespre enllà, oblidant misteris i incomprensions, traspassant silencis i solituds.

Parlà l'amor, només, l'amor als ulls, als llavis, al cor.

Entenem-nos amb aquest amor.

Alba cruel

Imatge dins The nicest pictures

L'amic morí per l'amat en l'alba, la primavera,
perquè més enllà de la innocència
no podia pas perdurar el seu amor.
I els ocells feniren llur cant,
fins que el cant de l'amic els rellevà.

Cantaven los aucells l'alba...

Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui és l'alba; e los aucells feniren llur cant, e l'amic morí per l'amat en l'alba.

Cantava l'aucell en lo verger de l'amat. Venc l'amic, qui dix a l'aucell: - Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor; car en lo teu cant se representa a mos ulls mon amat.

Ramon Llull

Quinzena nova, he buscat uns nous versets per seguir amb Ramon Llull

AL PAS DE LES HORES... aquarel·la

Al pas de les hores

les aus han despertat...

Sa conversa matina,

Tot just clareja

en el terme del treball

L’oreneta vola...

L’amada i amat

allà en l’habitacle,

- vànova, coixí i llençol -

s’hi escudella la llum del finestral

que desperta el mirall vell

que acarona el got ple

amb sa carícia de foc...

Viu la brasa tendra, suau,

que belluga

en les arrugues del setí

rebuscant  consol...

L’oreneta porta vida al bec...

El mirall, trencadís d’ull obert,

Regira la llum del conhort.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E. 31-1-16.- ITIN. POÈT.

mar sense ribatges i bicicletes.

La reina de la nit.

Has entrat de puntetes
al meu somni .
Has deixat el desordre
d'un record lleuger de bicicletes 
pintades de roig
que s'esmunyia .
M'ha semblat sentir una brisa d’ estiu,
gabians, dunes, miratges,
 i un oceà molt antic
sense ribatges.

ENTRÀ EN L'HABITACLE... aquarel·la

Entrà en l’habitacle desprès d’anys.

La rèmora soferta en sa vida l’obligà

a seguir altres camins.

I ara que tenia en seu àmbit la veu de l’Amada

es recomponia tot en la verge harmonia present.

Enyorada d’antuvi li era regalada com cortina

que el vent mou i permet la visió a intervals

dels que insistent juga per amagar i descobrir.

Beneit l’instant en que obrí l’habitacle...

Quin goig retrobar el so aurífic, ple de records.

Tancaria la porta i seuria en el sofà

i escoltaria la veu no espoliada, viva, lluent...

intentaria conversa... Joia obrint escriny...

Caminaria per els diàlegs de temps enllà

i remenaria l’olla buscant la menja deliciosa.

Quantes paraules vindrien al altar dels records.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 6-1-16.ITIN.POÈT.

Amic i amador

MAT:

Amor és vent de furient empenta

que atia els sentiments

sense remei. Amor exigent,

que turmenta a l’amic i amador

fins a complir son empeny.