imatge: www.mundopoesia.com
Aquelles tórtores
dins el xiprer
fent murmuri
de piulades,
surten i
entren neguitoses
fent el niu
i batent ales.
Quina parella
més formosa
mai es
deixen un a l’altre
i als seus fills
estimaran
com l’amor
que es tenen ara.
Tot veient-los
i sentint-los
estic més i
més enamorada
del meu amat
que cada dia
em desperta
amb una besada.
.......
Hi ha molts ocells que tenen tota la vida la mateixa amada, el mateix amat...Potser ho són aquestes tórtores!
ResponEliminaUn paisatge amb tórtores és més viu.
ResponEliminaUn poema amb tórtores ho explica.
Precisament en el xiprer que tinc al pati i veig des de la finestra, hi ha un continu entrar i sortir de la parella de tórtoles fent el niu, que millor que això per escriure d'aquest tema.
ResponEliminaUn poema ben bonic, Imma, les tórtores són a tots els jardins, em sembla... S'han escampat d'allò més!
ResponEliminaLes tortores no paren de manifestar-se el seu amor.Bon exemple!
ResponElimina