Records

seguint  amb bellesa de baba_44

Els estels guaiten 
els teus somnis 
mentre alliberes 
inquietuds soterrades.

Fluctuen els records... 
Eximit l'arrest amb pany i clau.

La quietud, 
instal·lada al llindar de l'ànima 
emmiralla la bellesa 
en els teus ulls.

simplicitat

seguint isabel amb la frasse: "sol fluid de tardor"

dues fulles.

dues tiges reflectint  sol,

un sol fluid, de tardor...

verd tendre,

cel blau...

bellesa en la simplicitat!!

                              



                            

Foc de tots

Seguint Carme Rosanas i baba i Drapaire de mots i Anton

Encenc de nou el meu foc

amb la guspira dels mots.

Sota el sol fluid de tardor

l'alimento amb llenya fina,  

fulles mortes, teranyines,

i em torna flaire fina de resina

amb brisa fumada i flama i so.

Mel i ambre de tota la vida,

seu remota de totes les crides,

solemne testimoni al temple,

als rostolls, llum de tantes nits...

Foc que no és meu, 

que ja és propietat col•lectiva.

Foc de tots, mots i veu

d'una capa sonora que ens embolica...

Viva, malgrat la remor de pluja mansa.

MEDITAR... aquarel·la

Seguint Baba.-- el remor de pluja mansa

..........

El remor de pluja mansa

li ha entrat per la finestra

amb força inusitada,

l`empenyia el vent de l’ànima

i el camí se li feia fàcil.

Del sarró va treure el nou treball,

la meditació que li ocuparia hores

i no li posaria pressa si no constància.

Ofegat per temps d’imperioses feines

ara li regalaven el nou quefer.

MEDITAR. 

procuraria trobar-s’hi a gust

i seguir el llibre d’un nou repte.

Segur que en trauria profit

ell que a tot s’atenia sense queixa.

Era el millor quefer que li regalava

el pretensiós, incomprès viure...

ANTON.-T.E.-6-10-14

Remor de pluja

seguint remor de pluja de baba_44

Remor de pluja ...
Quants records conté cada gota caiguda
Entre els llençols m'amago
i em perdo en les carícies d'un somni robat.
Abans teu, ara nostre.

moments

seguint carme rosanas: "hivern perpetu"

 

Remor de pluja mansa.

Un llibre per llegir sens mirar l’hora.

L’aroma dels tions crepitant dins la llar,

veient dansar les flames.

La salabror de l'aire passejant vora mar.

Una flor, que descansa la tija en cristall transparent,

fent vora a la foto emmarcada d’un record...

Els pensaments,

prenent forma en paper.

Música que acompanyi el meu silenci.

Una posta de sol, tenyint de rosa i or l’entorn.

La meva tassa de cafè ben fort.

Els meus néts.

Moments perquè la vida recomenci,

malgrat l'estrall causat, per un hivern perpetu.

 

Per si cal apagar-lo

A la vora de la mar,
per si cal apagar-lo,
encenc de nou el meu foc.
No cal pas deixar que cremin
tots els somnis que ja van cremar,
ni els desitjos compartits
Ni deixar que un hivern perpetu
ens glaci els mots i els llavis.
Vora el mar, damunt la sorra,
encenc de nou el meu foc.
Foguera menuda,
de branquillons,
de llenya mig cremada.
De restes de naufragis.
De mans buides.
I de cors anhelants.
Ran d'onades, per si cal apagar-lo,
Un cop de mar serà suficient.

Un embruix permanent

Encara quan tinc fred encenc fogueres
-vora mar per si em cal ruixar el foc-
i els horitzons m'atrauen amb els seus cants
d'amor i d'esperança -talment l'embruix
constant i permanent d'un violoncel-
com les fulles perennes que mai no cauen
o com arbres que en perden a la tardor
i carreguen les branques de primavera,
no sé si són sirenes o són concerts
que em volten la cintura com un cinyell
perfumat de canyella, ametlla i clau
no sé si es corresponen amb l'aparença
fugaç de la bellesa o si són veus
d'un mantell que m'envolta melangiós.
L'hivern ronda els badalls de les finestres
pregonant llur salmòdia, sorda i tenaç
ignorant de la llenya i de l'enyor
però si avui tinc fred encenc fogueres
a la vora del mar, regant el foc.

(tot seguint Galionar)

IL·LUSIONS...

(intentant seguir a Montse Galionar)

Il·lusions...

sort que sempre ens en neixen,

les que sembrem les que empeltem,

només morim el dia que no ens

queda una sola il·lusió per viure...

Il·lusions...

les que ens bateguen a la sang,

les que viuen al cor, les que ens

broden la pell, les que canten

amb el silenci.

Il·lusions...

les que ens vesteixen la nuesa

de viure, les que ens besen els llavis,

les que ens calmen la soledat,

les que maduren.

Il·lusions...

les que ens fan ballar el tango de la Vida,

les que ens enlairen fins la celístia dels estels,

elles són la llum que ens il·lumina,

són el foc i caliu sense flames que cremin...

Il·lusions...

que compartim en silenci, les que són

la dansa interior, el poema que ens

recita cos a cos..., les il·lusions no

tenen taüt, però també moren...

 onatge

Serenament...

(Seguint Elfreelang, mitjançant serenament). 

M’hauria agradat formar part dels teus versos algun dia,

trobar-me entre les lletres d’algun mot;

saber que els meus somnis anaven més enllà de la quimera,

pensar que tu em pensaves, que de la teva foguera jo encenia el foc...

M’hauria agradat, però com agraeixo

haver rescabalat el meu error...!

Perquè, saps?,

ara sóc jo qui escriu serenament nous versos cada dia,

i els meus somnis ja no es perden per quimèrics horitzons.

Quan tinc fred, encenc fogueres amb paraules ja prescrites

i a poc a poc la vida em ve a l’encontre  amb noves il·lusions.

Montse Galionar

(tot seguint ) Som, serem

Som , serem, serenament
amb tota la força dels pobles
dels petits als mitjans
i per descomptat dels grans


Igual que pels castells fem pinya !
som una gernació que vol votar
i ja fem bots d'alegria!

orgull

seguint anton:   " alè dolç"

sentiments retorçats i doblegats en marbre

on hi planeja un  alè dolç, esperançat...

com un clam demanant

el que ens pertany des fa tres segles.

demandant poder fer front a la injustícia,

demandant que s'agosti el trepig,

demandant no ser vilipendiats i munyits al ensems...

un clam, malgrat tot, d’orgull

d’orgull de ser com som

d’orgull davant l’enveja latent

d’orgull... perquè,:   som i serem !!

 

RETROBAR-NOS... aquarel·la

Tot seguint  a Isabel.-  Lluirà de nit l’espurna

Lluirà de nit l’espurna

on he de trobar el meu ideari.

Romandré despert, alè dolç,

esparpillant les foteses

i del pensament, frase nouvinguda,

esclatarà l’anhel emmelat

de retornar-te a veure.

Fluirà el consens, i, quiet,

el magí recorrerà la platja

on els grans de sorra besaren

nostra pell invocant el sol.

Haurà set sols un somni

aquest pretès retrobar-nos?

anton.-3-10-12

Vida a la terra

Seguint a Imma,

Al més recòndit indret

lluirà de nit l'espurna

que ha d'encendre el sol

per escalfar a diari el món.

Una branca trencada

serà llenya, serà foc.

La fulla que cau,

l'aranya que expira,

seràn la vitamina del sòl,

la vida intensa a la terra...