-vora mar per si em cal ruixar el foc-
i els horitzons m'atrauen amb els seus cants
d'amor i d'esperança -talment l'embruix
constant i permanent d'un violoncel-
com les fulles perennes que mai no cauen
o com arbres que en perden a la tardor
i carreguen les branques de primavera,
no sé si són sirenes o són concerts
que em volten la cintura com un cinyell
perfumat de canyella, ametlla i clau
no sé si es corresponen amb l'aparença
fugaç de la bellesa o si són veus
d'un mantell que m'envolta melangiós.
L'hivern ronda els badalls de les finestres
pregonant llur salmòdia, sorda i tenaç
ignorant de la llenya i de l'enyor
però si avui tinc fred encenc fogueres
a la vora del mar, regant el foc.
(tot seguint Galionar)
Que no es trenqui el fil, tant delicat que ens manté embruixats. Prop del foc.
ResponEliminaI quina millor música que la suite 2 de Bach per escoltar mentre les fogueres et guarden del fred i l'hivern comença a fer sonar les notes d'un preludi als badalls de les finestres... Un poema encisador, Novesflors!
ResponEliminaM'agraden molt les teves fogueres a la vora de la mar, regant el foc.
ResponEliminaMe les enduc...
tots tenim un hivern, per tornar a retrobar una nova primavera !!
ResponEliminaLes fulles dels arbres que a la tardor s'arrapen a les branques, amb el vent, sonen com violins de l'orquestra de l'univers...
ResponElimina