No t'oblidis de l'arbre de l'alta quietud;
la nostra identitat és aquest arbre,
aquell des del qual et contemplo.
El de branques fortes,
que creixen fermes buscant la llum;
el de fulles verdes i joves.
Aquell que des de dalt del turó
t'observa i t'acompanya,
mentre fas el camí que t'ha de dur a la llibertat.
L'arbre que coneix els teus avantpassats;
l'arbre que acollirà aquells que t'han de succeir.
No l'oblidis.
I quan assoleixis allò que reclama la teva dignitat;
quan les teves fronteres siguin fetes de braços de la teva gent,
i no sentis que t'envolten cadenes;
puja fins aquí dalt i cobreix-me,
d'una estelada de groc i vermell;
que onegi una llibertat guanyada.
Ni permetis que et malbaratin la vida
