Només amb un somriure que em facis tot passant, l'alegria perdura del matí al foscant. Farem una cadena somriures enllaçats. Avui comences tu jo començo demà.
Divertidíssim. Estic intentant desxifrar quants moviments fa cada una de les cares, quants n'hi ha que els ulls se'ls converteixen en cors, quin gest ve després del somriure, quants obren la boca a la vegada... I tinc a la meva cap a l'ordinador del davant i ja m'ha preguntat dos cops que faig amb els ulls clavats a la pantalla de l'ordinador sense parpellejar.
No sé si resoldré allò que busques, però són 4: somriure sense obrir la boca, dos que obren la boca però amb un gest i color diferent i l'altre el dels cors...
Molt bo, molt bo. Aplaudiments per a aquesta gran orquestra.
Només amb un somriure que em facis, tot passant, amb tots els teus mots ja em sabré estimat.
Brillaran ardits en l’aire clar de primavera, lliures a la fi, agosarats com aquell primer somriure que tu em daves,
i encara amb energia, no en dubtis, quan tu no hi siguis, poeta, el dia després. (des d'aquest ordinador no he pogut publicar-lo; el deixo aquí per a tots vosaltres, per a l'orquestra de tots els somriures, gràcies)
Molt bo!
ResponEliminaGràcies Helena!
EliminaDivertidíssim.
ResponEliminaEstic intentant desxifrar quants moviments fa cada una de les cares, quants n'hi ha que els ulls se'ls converteixen en cors, quin gest ve després del somriure, quants obren la boca a la vegada...
I tinc a la meva cap a l'ordinador del davant i ja m'ha preguntat dos cops que faig amb els ulls clavats a la pantalla de l'ordinador sense parpellejar.
Bon dia!!!!
No sé si resoldré allò que busques, però són 4: somriure sense obrir la boca, dos que obren la boca però amb un gest i color diferent i l'altre el dels cors...
EliminaI aquest: :D
Molt bo, molt bo. Aplaudiments per a aquesta gran orquestra.
ResponEliminaNomés amb un somriure
que em facis, tot passant,
amb tots els teus mots
ja em sabré estimat.
Brillaran ardits
en l’aire clar de primavera,
lliures a la fi,
agosarats com aquell primer somriure
que tu em daves,
i encara amb energia,
no en dubtis,
quan tu no hi siguis,
poeta,
el dia després.
(des d'aquest ordinador no he pogut publicar-lo; el deixo aquí per a tots vosaltres, per a l'orquestra de tots els somriures, gràcies)
Que maco, Jordi! Maquíssim!!!
EliminaJa està publicat!!!
EliminaHa,ha,ha. Enllaça el meu somriure també. M'ha encantat.
ResponEliminaEnllaçat doncs, el teu també!
EliminaEstupendo M.Roser.
ResponEliminaEl meu sonriure i petons :) Montserrat
Gràcies, gràcies...
EliminaAcí tens el meu somriure :)
ResponEliminaVinga, va, un altre: :)
I un altre més: :)
:)
uauuuu!!! quina col·lecció desomriures més llarga que tindrem!!!
EliminaGràcies!!!
Enllaçats com una sardana, com una itinarància de poemes i mots. Que no perdem mai el somriure.
ResponElimina:) regalats per la teva mare... tots
EliminaI el meu!
ResponElimina