Marina

M’inunda les retines

la imatge de l'arbrada

doblegada pel tacte dels alisis.

Se’m fa difícil creure

que la canvia, la modifica,

 la doblega;

la retorça com l’esquinçall d'un velam,

a l’hora que sosté

unes gavines que passen,

com si fossin estels.

Les eleva, les baixa,

les fa fer cargolets;

es podria pensar

que estudia el moviment.

Sobre ondulacions atapeïdes,

avança l’eco

del murmuri del mar.

Composició a partir dels Alisis de Deomises

Bòreas (de deomises)

[seguint la zel, canviant el to potser...]

Salpa la barca,

Lluny de rumb i d'amarres,

Vers la incertesa,

Volent que la deriva

Sigui camí de sirga.

Tindrà els alisis

Del vincle ferm amb ella;

I del nord, l'hàlit.

d.

salpar

Ha salpat la teva barca a destemps

mentre el meu cel era clar i predecible

arribo al port per seguir-te,

i no hi ets...

i clamo als vents que desfermin l’ormeig

que em lliga a aquest llast que oprimeix

el meu delit de sentir-te,

ha salpat la teva barca a destemps

i em deixa només el desig de tenir-te.

(zel, seguint Anton)

NO TRIGUIS... boli ràpit

No triguis

que t'espero,

navegarem l'immensitat

No triguis,

mans i llavis calents

seran nostre embolcall.

No triguis,

tindrem zèfir bressolant que ampari

i canti el vers que ens cal.

No triguis,... !!

Ahir dos cossos junts...

Avui, esperits caminant.

Que tinguem feliç navegar...

TOTS,,,!!!

BUTXACA

 A recer de la pedra,
que se sap callada,
mutem alès per besos.

Caldran segles abans
que l'àtom esfondri 
aquest moment.

Guardo aquest racó
en una butxaca al cor.

Seguint la Laura T. Marcel

Un racó i un altre.

(Seguint la Glòria)

Guardo un racó

reservat sempre per a tu

on desar-hi els moments màgics

de complicitats,

de confidencialitats,

de somriures i records.

En tinc també un altre

ple de tendresa per a regalar,

que dosifico amb molta cura,

que selecciono a qui oferir,

i que comparteixo amb alegria

amb tots els que mai deixaré d'estimar.

Racons

Devorem-nos.

I amb les mans ben obertes

busquem les corbes més càlides.

Mans tendres i ossades

que van  buscant els racons

on és més dolç estimar-se.

El nostre amor 
i el desig, delerosos, 
jugant s'empaiten.

seguint Deomises

Àvida constància (de deomises)

[seguint la Joana]

La mel als llavis

Quan la nit ens envolta

I ens embolcalla

Amb aquesta avidesa

Constant de devorar-nos.

d.

llum

I des de dins la llum
espiant el frec dels cossos.
De colors, fruites sucoses de tardor.
Mel als llavis,
com dolces abraçades
abans que la nit ens embolcalli.

Sols. Tu i jo.

( seguint en Xavi Vidal )

(seguint Zel)

Amb la teua tendresa
has portat la llum
a la llòbrega cambra
d'avui, d'atmosfera vella i reclosa;
has portat l'aire nou
de l'aleteig d'una il·lusió futura
al feixuc pas de l'ara;
has obert una finestra
per on emprendre el vol
per cercar la llibertat enyorada.

Xavi Vidal

suau

Amb la suavitat que flueix dels teus dits

m’has dibuixat al rostre núvols de petons

has modelat els plecs dels meus ulls cansats

amb la tendresa flonja dels núvols

que dibuixen els infants

(seguint Carme)

Segona versió: Tu

(Versiono  el mateix  poema  que he escrit abans, agafant  el tu  de la Virgínia)

Tu,
promeses  a les puntes  dels  dits,
i figures de fang  
flonges  com els núvols.

Modelarem els  cúmuls
per somiar  de nou.
Núvols en forma de cor, 
núvols en forma de flor,
amb la suavitat  de la tendresa.






Una  fotografia  de la Pilar.

TU...

Cada racó de la teva pell
és un mar d'infinites gotes
de desig...

No abandonaré

Una  fotografia  de la Pilar


No abandonaré  el somni
que em vas  regalar una tarda
com una dansa dels dits
que llegien silencis  amagats
a les meves  espatlles.

Un somni fet  de  núvols  i de fang,
d'un fang que sento  esmicolar-se
entre els minuts, amb  impotència.

No l'abandonaré, aquest somni!
Recolliré  els bocins
per  modelar-lo de nou
amb  figures  diferents
potser més petites o potser  més  belles.

No sé quants tresors podrem guardar-hi,
però sé  que, 
sempre, 
per petit que sigui
hi haurà prou  espai
per enquibir-hi  
la immensa tendresa.

Transparència (o Milícies)(de deomises)

[seguint la M. Roser]

Si em dónes un somni, no esperis que l'abandoni

Amb la primera adversitat que es presenti, el glop

Amarg de les paraules negres com la gola del llop,

Que mossega i bufeteja; només farà que m'esperoni.

Si m'ofereixes la vida i l'amor sincer, et serviré

En safata d'or el cor, l'ànima, els llavis, les carícies,

I allistaré la veritat i la transparència a les milícies

De la seducció per ser-te amant i amic al teu recer.

Si vols la felicitat, t'ompliré la copa de l'existència

Amb jornades de joia i àpats de tendresa i somriures,

Converses i mirades per mitigar l'asprivesa i el plor.

Si em dónes un somni, vetllaré perquè sigui presència

També quan despertis, perquè t'adonis que som lliures

Del llast del passat i podem viure, junts, en Pau, tu i jo.

d.

SI  EM  DONES...

Si em dones una rosa,

et faré una carícia.

Si em dones una abraçada,

et donaré un somriure.

Si em dones la mà,

t'hi posaré la lluna.

Si em dones una il·lusió,

et faré un petó.

Si em dones un somni...

el viurem junts, tu i jo!

M. Roser Algué Vendrells ( seguint la generositat de  l'Anton i la Cantireta)

CARA AL VENT

Afronto la vida

amb la cara al vent

que em colpeja i em curteix.

Em deixo pentinar

i canvio la melena

aprenent cada dia 

a donar-li els efectes que es mereix.

Evito les tangències 

quan cal ser valent,

les provoco si es necessiten girs

per readreçar tot allò que creix.

No oblidem que sempre,

sota el poc que es veu

s'amaga un increïble món 

que dona forma i estructura l'eix.

                   (Seguint les tangències del Deomises)

ENERVAMENT,,,, aquarel·la

ENERVAMENT

En el blanc

de la pàgina

s'enerva

el roig 

de la rosa.

Línea recta. linea corba ?

.......................

Tracte el tacte el  dolç contacte,,,

Línea recta,

línea corba...?

Una es pot confondre

en possessió altiva...

L'altra s'esllavisa

com quan un rossola en l'espona,

vull dir, rellisca.

Cossos total contacte...

Llavis en lleu i sobrenatural tacte.

Tangències (de deomises)

[seguint la cantireta, de nou]

Una paraula

I aquest món es desmunta

Sense contacte?

Contracorrent navego

Cap a la ingent tempesta

Amb l'anhel de mullar-me,

Si cal, fins i tot l'ànima.

d.

PUNT DE CONTACTE

Donar-se i adonar-se'n

del buit sota els peus,

i dins de les mans,

si el cos perd el tacte...

Tenim línia recta:

el punt de contacte

del teu bes al meu.

La tangent del llavi...

Seguint l'Anton ;)