ESTELS SENSE CAMINS

Nit emboirada,
estels sense camins.
Un mal predir!

Ímpetu i existència (Híspalis XXIII)

[intentant seguir Fanal Blau]

Nafres d'aram a les plantes dels peus.
I corre la sang, i bull l'ímpetu
Per voler cada llavi que sigui capaç
De besar el leprós que duc endins.

Solcs en la pell que compten anys,
Segles d'existència per aturar-se
Enmig del camí i clamar que t'estimo.


d.

De l'aram dels peus

De l'aram dels peus,
me'n lliuraré de nafres
per caminar.

(seguint Mon)

ESTAS CANSAT COM VIATGER... roda poètica febrer 11

21 - 2 - 11

seguint a MON

Estas cansat com viatger

que la pluja i el vent

li han enfangat els peus,

però sent la felicitat

del camí nou que obre.

Si comprens què és la felicitat

ets conscient que la vivies?

Mira per dins del sarró, viatger,

segur que hi ha llevat

que incorporat a la pasta

farà inflar el pa

que et governa i et mana.

Segueix, la pluja i el vent

son circumstàncies.

LLUNA

Fas el torn de nit,
és el cel lloc de treball.
Descans de dia.

enyor

Em sé feliç

contemplant

el somriure de gairell

de la lluna minvant.

Els estels espurnejants

com milers de pupil·les

emocionades.

L’ombra de la nit

entaforant-se

en tots els racons

de la meua geografia

assolada.

Em sé feliç

reprenent

cada record que m’adreça

l’univers

i em diu

que vius escampada

en detalls

per la seua infinita

memòria.

PREC

Oh viatger cansat

que entre tenebres vius,

deixa que la lluna t’acaroni

amb els seus suaus dits.

Que et curi les nafres del llarg camí,

que consoli el dolor que portes dins

i que els seus raigs t’omplin

com m’omplen a mi.

Pren-la per penyora de bon matí.

Invocació

Oh, dits de lluna
acaroneu gentils
el viatger cansat
que viu entre tenebres.

Aportació de Fanal Blau:

Gentil dama,
acolliu-me avui.
Enllaç de lluna.

dues llunes

(imatge de google)

.

Al planeta de les dues llunes
no hi ha dia sense nit
ni nit sense dia
per no tallar els somnis
per no segar vides
dels qui viuen de nit
dels qui moririen de dia


Al planeta de les dues llunes,
seríem silenci, petons,
i crits i alegries,
i passes de llum
i empremtes de goig
podríem, en un món
viure dues vides...

.

(seguint Deo)

Selènica (Híspalis XXII)

[intentant seguir Joan Guasch]

Petja selènica,
Empremta de llum clara
Que omple el silenci,

Arran de llavis,
Com qui sap guiar els besos
En el crepuscle
Per trobar una nova
Lluna per als seus somnis.


d.

Dits de lluna

(seguint Rebaixes)

Pell, esclat de sensacions
sota les gotes de rosada
que s'hi passegen subtils
com els dits de la lluna,
a penes sense tocar-la,
il·luminant-la d'estels.

FINS LA PELL EN SENT... roda poètica febrer 11

seguint a FANAL BLAU

21 -2 - 11

Fins las pell en sent

la sedositat dels sentits

que exclamen llibertat...

Percebint el tuf  important

que la fa viure sense fre,

abnegada en la conquesta

de volguda realitat.

Pell, envotori de sentiments,

Pell, esclat de sensacions,

Vols ser lliure

tenint tot el teu bagatge

que t'acompanya...

Tàctiques (Híspalis XXI)

[intentant seguir Fanal Blau]

On resten les petges del paladeig
Quan la llengua troba tota aroma
En resseguir-te la pell?

On els traços de saliva que guaiten
La teva nuesa en plenitud, carn
Blanca de dolçor curulla?

Camuflo aquest meu cos humà
I estudio les tàctiques subtils
Per conquerir el fortí clos
Del teu ventre, de la boca teva.

Atacaré, pacíficament, sense treva
Per aconseguir el fruit cobejat,
El reclam d'uns pits que clamen
Al cel que sigui derrotat en ple combat.


d.

Paladejar la llibertat

Paladejar la llibertat
i assaborir les aromes.
Als ulls, els colors.
A l'olfacte, la fragància del vent.
A l'oïda el reclam musical.
Al gust, el dolç regust de revolta.
Al tacte, la dolça sedositat de poder
sentir-la a la pell.

(seguint la montse)

AROMES DE LA TERRA

Llavors resistents
que conserven el gust
dels aromes de la terra.
Amb la petjada dels avantpassats,
amarats de suor mirant al cel,
exclamant aquest "ai" de pagès 
amenaçador de mal temps.
I la presència de la Lluna,
que canviant de cara
avisa de l'hora de sembrar
i recollir els fruits,
que assaboriran plegats
al voltant d'una taula.

Omplir el mercat de llavors

Una llavor , mil llavors,
millorades.
Resistents al cuir, la goma, el plàstic...
a les soles devastadores,
que permutin el verd militar per un verd natural.

Seguint Carme i Zel

brots

escasses, les llavors de llibertat...
les mercadegen al sud,
més enllà de la nostra mar

les sembren, tossuts,
tot i que saben que mil botes fosques
les trepitgen

de dia, de nit,
mil mans hi tornen, sembren de nou,
i sacrificats, si cal, les adoben amb sang

no hi ha por, només desig
de guanyar camins possibles
qui ens vendrà llavors tan fermes?

.

(seguint carme)

Paraules de poeta

Llavors de llibertat,
paraules de poeta...
Amb oïda atenta
al bleix de les guspires,
si ho desitgem amb ànsia
revifarem el foc,
crepitaran les flames i
res serà finat.

Guspira de llibertat

Si  no hi ha focfem créixer les  guspires.

Flama latent

que encendrà a ple  aire

llavors  de llibertat

Del llot i el foc

D'una  foto de la Zel

Arbre vençut,
admira el foc i la brasa,
i aquesta guspira tan dolça de llibertat.

O el llot immens, maldestre,
on sempre més rauràs.

[acompanyant-vos a tots]