REEIXIR

Des de les ombres llunyanes del temps
ens reconeixem i entenem,
per poder dir que hi som.
Així passat i present
aprenem a desaprendre
i a començar de nou,
per tornar a reeixir.

Des de les ombres llunyanes dels temps

Torno,
des de les ombres llunyanes  dels  temps,
fins a trobar-te.

Vinc,  
des dels  cingles  oberts,
des dels  congosts més  tancats.
Enfangada  i vençuda.

Reguerols  d'aigua,  lentament
em llepen la pell.
El llot regalimant omple  clots 
i els tolls  reflecteixen misteris
en vibrants  onades circulars.

Hi sóc,  encara
muda  o xerraire
fosca  o clara.
Encara  hi sóc.

(seguint  les  ombres  llunyanes  del temps, de l'Anton  i  eixamplant  una mica  les  metàfores (o no)  cap a  altres  temes)

TOT UN POBLE.... aquarel·la

Des de les ombres llunyanes del temps

un dia obriran el mar, el cel i la terra

i els parlaran d’un poble encara viu

i veuran unes cadenes oxidades arraconades

per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel,

de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...

i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades

la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre

per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...

Diguem be, si no que els cors brandaven alegria

i els cors complien deures d’hospitalitat conjunta

en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària

que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats

en la lluita pel recobrament del sublim esperit

de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...

Des de les ombres llunyanes del temps

tot un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

....................

seguin a la Carme .- TOT UN POBLE...

Des del Pertús a Alcanar

Des  del  Pertús  a Alcanar
(i fins i tot més enllà)

ens  hem enllaçat  mà  en mà.

T'he  vist  a  tu i a  tu també

enjogassat  i rialler.

I tu amb  els  nens

i tu amb  l'avi  més  vell

sobre  cadira  de rodes.

Tot  un poble.

Ens trobem amb entusiasme

segurs que  quan calgui

tornarem a reunir-nos

per  cridar, cantar  i explicar

que  volem ser,  només  ser,  lliures.

T'he pres  la mà  amb  esperança.

La  cadena de blogs  segueix  cap a ca  la Gemma i la Sara. 
Truquem al gegant  del pi?

via d'emocions

he près la teva mà amb esperança

malgrat els núvols de presagis foscos

hem arribat a lloc passant pels nostres boscos

muda, he fet una pregària de lloança

als éssers infinits que miren aquesta nostra terra

i sé que no vull pas la guerra

però si cal lluita hi haurà sang per tornar a pintar bandera

el groc el posaran les flors per fer una altra senyera

(zel, lloança d'un gran dia)

La  cadena de blogs  segueix  cap a ca  la Gemma i la Sara. 
Truquem al gegant  del pi?

11 de setembre del 2013

No ha sortit el sol,
encara.
Tot just es prepara igual que un cargol,
va treient els raigs entre boira i núvol
per clamar amb força el que vol tothom.
Farem la cadena,
lligats de la mà,
donant gran exemple
de bon ciutadà
del que vol el poble,
pau i llibertat.

La  cadena de blogs  segueix  cap a ca  la Gemma i la Sara. 
Truquem al gegant  del pi?

SEGAREM CADENES

Seguint Efreelang

Catalunya nostra!
Volen anorrear-te...
No ho consentirem.
Enllaçant les mans
farem la cadena
que en segarà d'altres!

 

  *

La  cadena de blogs  segueix  cap a ca  la Gemma i la Sara. 
Truquem al gegant  del pi?

reescrivint lluís llach en la gran setmana

Molts junts, hem d’estar molt junts

sense cap espai

que sembli una escletxa

que quan ens mirin de dalt

sàpiguen ben clar

que som terra!

Molt junts, sempre molt més junts

per fugir del jou

que ara ens té sotmesos

i quan serem un estat

saber començar noves vies...

Ben junts, per sempre ben junts

mirant el futur

que tenim tan pròxim

I quan se’ns respecti el nom

sapiguem trobar la justícia!

(seguint Carme i cantant silenciosament Més lluny de Viatge a Ítaca)

Enllaçats els cors

Enllaçats  els  cors,
tornarem el sentit  a cada  mot.
Els  vestirem  de dubtes,
però  els despullarem d'enganys.
Enllaçats  els cors
sota  el sol  o sota  la pluja,
amb seriositat  profunda
o amb  l'alegria encomanadissa.
Serem un sol crit  i una sola veu.
Fins que ens escoltin.

Primaveres enllà

Caminem.
Enllaçats els cors
mans enllaçades
primaveres enllà
per transformar
el present

PRIMAVERES LLIURES

Sota el sol de la tarda
s'escola un raig de llum brillant,
omplint tots els racons d'energia renovada,
que obra una finestra d'esperança
a futures primaveres lliures.

FLORIRAN ESTELS

Seguint Barbollaire

Llavor. Rel i saba nodriran
les noves branques
on, en futures primaveres,
hi floriran els estels
per bastir nostres senyeres!

                        *

SER ROSELLA... aquarel·la

El record que t'esperoni,

no que t'adormi.

Aixeca el front

com la rosella

per enlluernar

a tot l'entorn

com bandera...

El record que t'aconselli

i t'esperoni a ser persona.

Qui pogués ser rosella

cosida amb fil d'or... !!!

Anton.- 6-9-13

novament som un fil

(imatge de google)

El temps no ens serà frontera de res

que hem servat molt bé la pròpia història;

som un país, i ho direm malgrat

la seva deshonesta cridòria

eixida de la goluda panxa del brau

que amb el banyam ja ha fet massa sang....

Tossudament hem teixit el nostre fil,

tots som Ariadna i Teseu.

Aviat, ben d’hora, caurà el minotaure.

(zel, seguint Josep)

Fronteres del Temps

Busques de tu i de mi
guaiten amb binocles l'esper
sense precs d'ésser país.

A frec d'escalfors, mans,
que llavoren trams de groc
entre la conradissa i el fems que put.
Trams assignats, per celebrar la distància
de qualsevol instant subsumit...

Anem-hi, si tot sembla del cert.

Anem-hi, si a peu de port
ens ve a cercar Penèlope
prenyada de pàtria.

Fotografia: "Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní". El vuit de setembre esteu tots convidats...

(Seguint la Pilar...)

L'aparador

Alenada alegre,

De sobte,

Camí de la plaça;

Perderen ritme i mesura les passes 

Que, escadusseres, s'aturaren

Davant de  l’aparador.

En connubi es nuaren

Estels i cor,

A la ratlla de l’horitzó

Cristal•lí,

Curull d’esperança i llibertat.

Als ulls la llum, torno

A fer via,

Cap a la veu que m’hi arriba

Devers l’altra punta del carrer

De Santa Maria.

Exigim!!!!

Recomençament.

Homes i dones

enllaçats,

i una veu que clama,

reclama,

 demana...

 I exigeix,

la llibertat!

(seguint la Carme)

S'alcen les mirades

S'alcen les  mirades
de  cara  a llevant,
que  el ponent  apaga
i la claror  se'n va.
Onegen  els  braços
milers  d'estandarts.
De  llevant,  la llum,
la  renaixença del  dia,
l'esperança  nova.
Recomençament


(seguint  la  Zel)

somnis al vent

Oneja l’estel

cavalca el vent

amb ell van els somnis

d’una terra

d’esquena a ponent...

que de ponent ve la guerra


(seguint Helena)

Sentiment d'alçada

Imatge dins Racó català

Prendre l'estel
per la cua, amunt,
llaços som tots.
Permetre d'onejar
al pis més alt l'estrella.

[Seguint Laura T. Marcel]