Agafar l'estel

Els somnis ens donen la força per a lluitar,
pujem un damunt l'altreper poder arribar a l'estrella,
fem pilars amb la il·lusió de poder-la col·locar en el nostre cel,
el cel del que penjen girnaldes roges i daurades
i que expliquen una història ben fidel
a l'amor a la terra, a la llengua, a la sang,
que dia a dia no s'arronsa en la lluita
d'aconseguir d'una vegada el nostre anhel.


(Seguint M. Roser)

El pilar

Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès: Monument als Castellers

La il•lusió s’enfila.

El sacseix a l’ànima

De l’hora que s’atansa.

Aixoplugada,

Sota l'estel de llum

I quatre raigs de sang,

La força del pilar.

Tot seguint la il·lusió de M. Roser Algué

CANT  D'ESPERANÇA

Llaurarem la terra amb l'arada dels sentiments;

l'adobarem amb la il·lusió dels nostres cors.

Sembrarem les llavors dels nostres somnis

 les regarem amb llàgrimes de joia.

El temps passarà i el sol i el vent,

faran florir les plantes més nostrades.

Un cant, un himne a la bella florida...

 Ens darà els fruits de la llibertat!

M. Roser Algué Vendrells ( seguint totes les petjades que vaig trobant pel camí...)

Rosa i esclat de l'Anton

Arrossegaré la nit plena de petons

com llençol brodat que tapa

la carn rosada d’íntima nuesa.

Boirina serà el llençol que balla

al compàs de mans inquietes

que volen descobrir

la grandesa de la princesa.

Fluirà el neguit

en les muntanyes i plans

i, en la llauraó,

la pollegana buscarà

la fèrtil terra.

......................................................Anton

(seguint la terra  de la Montse)

MANS DECIDIDES

Aquesta terra erma
d'arrels mil·lenàries,
necessita mans decidides,
per fangar-la i ser ferma.

Fangar la terra

Fangar la terra
quan l'estiu s'acaba.
Retrobar les llavors,
tu, jo, nosaltres,
sota els estels
cada matinada.

[seguint Helena Bonals]

I les adobarem d'amor

Imatge dins el bloc Fotos des de la Segarra

Camps agostats,
principis de tardor,
fred ostracisme.
Però joia de viure
per les llavors perdudes.

[seguint la Carme]

Ja nafrats

Ja nafrats,

de tantes llances  que ens malmeten.

Amb el cor estripat,

però  amb l'alegria del coratge

i amb molt  de  seny...

Bastirem arran de terra,

fonamentarem amb  les mans,

plantarem llavors

i les  adobarem d'amor.

D'amor  a la llibertat  i a la terra.

PD:  seguint-vos  a  tots,  amb  l'agraïment  i la felicitat  de tenir-vos  aquí...

Declameu versos

 Miguel Menassa

Perquè naixen dels estels
perquè no hi ha més certesa
perquè no moren
declameu versos sense nafres
o, ja nafrats,
declameu versos.

Pla de vida

Fotografia: "Identitat". Roure de Can Codorniu. Sant Sadurní D'Anoia.

Pla de vida

Talment ho vaig contemplar

i, no era un somni.

Érem molts que anàvem a trobar-les...

Sí amb el cor apoquit, però amb molt de seny,

sense fúries.

Que no es contradigui l'estatge a les mans,

la semblança d'una suor freda.

Filosofar desembala futurs

i, sembla trivial invocar a Llull

fent carena, entorn al desconhort ben serrat

d'aquest arbre filosòfic.

Declameu versos sense nafres,

com els d'aquells que són feliços perquè creuen

i, que no ens enganyin més a l'orella,

que jugar net també pot ser filosofia...

 

Vies i camins

Londres 31 d'Agost 2013   Foto de l'Ara.cat

Inventant camins enllaçats i enllaçades

de mans, rima i prosa i paraules....

plantarem cara als caníbals

plantarem llavors de futur.

Refent, desfent i construint vies

envers la nostra capacitat de decidir

plantarem espigues daurades

plantarem baules de carn.

Caminem junts ,plegats ,diversos

i plurals amb un objectiu semblant

Plantarem somnis reals

plantarem independència. 

Endavant

I ara, enclavats com estem,
ningú ens farà caure.
Dempeus, amb les mans enllaçades,
sentint vibrar el clam a les plantes dels peus.
Bastint arran de terra i amb la mirada clara.

Contra els corsers de la por

Damunt nostre ha caigut tot el pes d’una història

gairebé ens hem cregut que som pocs els heretges

d’una secta cruel d’assassins,  venjatius i maldestres

una nafra enquistada i hereva del mal...

Caiguts a les xarxes de l’etern caçador

cal ser guardians de la pròpia memòria...

i lluitar, mossegar i deixar-hi la carn amb la força del cor.

Acabarà aquest estiu enduent-se les miques

de molts valents amb ses forces minvades.

Enmig la foscor, caníbals corsers ens vigilen...

Ni que sigui plorant, estripem-nos del cor

bocins de llum per bastir una gran torxa

i amb un pas endavant, tots alhora,

cremem ja per sempre botxins i conxorxes,

que segueix empenyent-nos el foc de la sang
i ara sí, ja es hora d'encetar un nou camí,
endavant!

(zel, inici fosc per cercar llum)

Diumenge comencem...

Amb  aquest  logo,  regal de la  Zel,  us  recordo que  la nostra  Via poètica  que  ha de durar  tot el setembre, tindrà  el tret  de sortida  aquest  diumenge  dia  1 de setembre,  de mans  i cor  de la  Zel.

A partir  d'aquest  primer  poema,  ens enllacem,  lliurement,  com  sempre,  quan us  vingui de gust seguir un poema,  el seguiu. 

Fins  molt aviat...  us  recordo  que hi ha  alguns que encara  teniu la invitació  pendent,  o sigui  que no l'heu acceptada.  La  rebeu per  correu  i és  un sol clic.  Després  del clic les  itineràncies  ja són a les  vostres  mans.  I podeu participar-hi  com si fos  el vostre  blog.

Tot el setembre farem també una Via poètica

Convoco  una   Via  Poètica  per  tot el setembre. 
Aquí  mateix,  a les Itineràncies.

Durada:  tot  el setembre
Funcionament:  us  apunteu als  comentaris  i us envio  la invitació  per  participar  al blog
Objectiu:  fer  una  cadena de poemes  que  cadascun enllaci  amb una paraula  o vers  de l'anterior
Condicions:  podeu escriure  les  vegades  que  vulgueu,  una  por ser  suficient  en tot  el mes,   però  també  podeu escriure'n  10  o  20.

Qui  s'hi apunta?

1. Montse-Arare
2. Pilar - esborrall
3. Joan B. Fort
4. Mª Roser  Algué
5. Noves Flors
6. Laura T. Marcel
7. Helena Bonals
8. Elfreelang
9. Zel
10. Enric  Sanç
11. Josep Làzaro
12. Guspira
13. Joana
14. Glòria
15. Carles Mulet
16. Montse  Pes
17. Onatge
18. Carme Rosanas

Dues vies... per caminar...

Deixaràs rastre de pètals per Noves Flors

Fotografia: Josep Batlle

Deixaràs rastre de pètals

caminant la caminada

cada dia i cada nit

i cada dia sorrer

i cada nit consumida.

El ventijol amigable

n'espargirà pels corriols

i per les cruïlles.

I davall d'alguna ombra, en el repós

quan el sol creme més i la set

assetge els meus llavis i els peus

abaltits, delegen descalçar-se

m'arribaran, talment papallones

o mots jolius.

I els sabré teus, perfumats

d'aquelles flors de color violeta,

aquells teus pètals.

Canviaria els meus peus... Carme

D'una foto del Barbollaire - Color - XL -

Canviaria els meu peus 

per flors de color violeta.  

Per deixar rastre de pètals 

en comptes de pesants petjades.

Clic

El full en blanc, testimoni de negres nits
quan les  espurnes  brollen de dins
fent un intent d'escriure allò que no sabem dir parlant.
S'encenen els llums
i us convido a ballar
amb ritme silenciós.

la Carme va apretar l'interruptor
ara és hora de tancar-lo.

Gràcies per compartir  poesia!

final (millor efímer)

Acabat el torn signo l’absència

de qui no està per fer rimes dolcíssimes

acabat el torn, mancant presència,

tinc el meu cor ací, tot i sabent-me prop

massa a prop de la demència

en aquest món obscur parany pels bons

que enclota fins als més bruts abismes

i ens deixa abraçats només de solituds...

Sort del goig de saber-vos vius i nous

en cada vers que apropa els cors

i endolceix el gust amarg de tots els jous.

(amb gratitud eterna a tots)