i canviaras... aquarel·la de l'anton

I canviaràs el teu color impol·lut
transformant-lo en or viu, llum, riquesa
i et colliran amb destra delicadesa
i et veneraran al puny...
els serviras de bandera

Ram

Et deixo un ram
de flors  seques.
Per  embellir
l'absència  de tu.
Tinc comptades les tiges.
Al capdamunt
de cada  tija,  un petó.

No  hi fa res
viure en l'enyor
per besar-te  de nou




D'una foto de la Isabel

Nòmade (de deomises)

[Intentant seguir la Isabel]


L'esquema del desert
És l'horitzó i la duna,
La set, la solitud, jo.

I em desvetlla el ressò
Del temps, em manté despert
Fins al nou canvi de lluna:
Viure en enyor per besar-te.


d.

La sorra va caient

(seguint Glo.bos i a tots)

La sorra va caient,
ens ennuvola la mirada,
esquitxa i solca nostra pell.
Ens arrossega
pels camins del temps.

Escriu, en moviment lleu
un llarg, llarguíssim poema.
I l'aigua, el vent, la neu i la veu
li (ens) van modificant l'esquema.

TEMPS

seguint a l'Elfreelang

marca l'hora un rellotge
sense agulles ni esfera:
la sorra va caient,
sense pressa ni treva ...

Migratòria (III)(de deomises)

[Intentant seguir la zel]


Niu de besades,
Petons que arrelen sempre
Al fons dels llavis.
Solament farà falta
Que els sentiments no migrin.

d.

seguici de l'inici a la meva manera

l’alè dels infants de somriure fàcil
m’han fet un pitrall d’escalf
han fos el gebre
tinc un vestit d’irisats colors
que em salven el cor i l’ànima
m’han pintat, també, un estel al front
sóc l’elegida per acollir nius de petons

(seguint Rafel )

perdoneu-me la imatge, zel

INICI MATINAL TREMOLÓS

Seguint la M. Roser

L’estel del dia
ha niat rere la finestra
amb irisat cor de gebre

En efímera llambregada,
abans de fondre’s amb l’alè
d’un baf de cristall.

RECORD  D'UN  SOMRIURE  -Per l'Anton-

Ferm com una roca,
amb el cor arrelat a la terra.
Orfe avui de companyia...
Moixonets et cantaran,

 refilets i melodies...
recorts dolços, i al seu bec,  
algun d'ells, durà un somriure,
que volant a frec de cel...
l'hi ha donat l'estel del dia.

M. Roser Alguè Vendrells  ( seguint totes les sensibil·litats)

Calèndules (de deomises)

[intentant seguir novesflors]


Diré nosaltres.
No cal cap més paraula
Per unir el llavi
I el bes. Sabem que viure
És somriure i ferida.

d.

TANKA PER A L'ANTON

Un gran poema
no el sabria improvisar.
Molts anys complisques.
Nosaltres estem amb tu
i tu estàs amb nosaltres.

Continguda

M'estimo els colors bruts,
el marró-gris fosc,
més que el negre absolut,
que els primaris, molt sovint.
Els turons els prefereixo a voltes
a les muntanyes exhuberants de neu.
Una bassa, millor que
una cascada.
Un dia rúfol,
més que de ple sol.
Cerco el misteri en l'amor,
en la poesia,
en la vida,
mai ser del tot desperta,
ni del tot  inconscient.


[provo de contindre-us una mica a tots]

Dibuixador d'esperances

Envoltant-te,
ens expliques la vida
amb la música que et batega
a compàs de realitats.

I et sabem el somriure,
perquè l'encomanes,
dibuixant la paraula.
Dibuixant-nos, sempre,
una esperança.

[seguint una mica tothom...] 
Per molts anys, Antón!!!
Una abraçada llarga, immensa.

Bategant

Tic tac de carn i sang
rellotge precís d'emocions
batega batecs d'absència
batega batecs presents

De colors vius

De groc i ocre,
vuitanta són els cops
que el cor batega en repòs,
sense la teva presència.
Vine a escalfar el color,
la galta colrada.

Seguint Fanal Blau

Jo et duré el groc

Jo et duré el groc.
Color d'un sol que escalfi,
els teus vuitanta.



Una càlida abraçada, Antón!

TINC

No sé que tinc,
no tinc res i
ho tinc tot.
Tu i jo tenint-nos
a prop,
per sempre.

Tinc una rosa per tu

Una rosa  de  l'Anton  per  l'Anton

En mig  del fred

sota  la neu

encara floreix  la rosa.

La  rosa  del teu  caliu

que sempre ens  acompanya.

Retorno  humilment

els  colors  de l'afecte

que  tendrament has  repartit  arreu.

Camino  senderes obertes

de mots  i somriures

Que  passis  molt  bon dia,  Anton!

Ram de margarides per l'Anton

Avui sóc jo qui vinc a tu
amb un ram de solets còmplices,
com els que tu em regalares
il-luminant els meus dies.
Imitant-te, encatifo versos
pels que et convido a passejar
volant als temples de la imaginació
que inventaran mil i un somriures.
Aquests obriran pas a una sendera
que em permetrà arribar a tu
i felicitar-te, Amic.
Per molts anys!

Ferroviària eminència (II)(de deomises)

[Aprofitant l'avinentesa del 81è aniversari de rebaixes/Anton
Intentant seguir la M. Roser Algué Vendrells]

Els mariners pleguen veles,
El cant els ha enamorat.
No hi ha enlloc més paraules
Avui que a la mar; el seu embat

Anuncia el dia que endeguem
Amb trenets i mots, amb el vers
Adient i la ploma delitosa
De cantar als esguards desperts.

Els mariners pleguen veles,
I el poeta s'omple de quietud
Per brodar en el paper estrofes
De llum, plenes, contra la solitud:

Avui, musa, estem de celebració,
I no necessitem rebaixes d'inspiració!

d.