ens expliques la vida
amb la música que et batega
a compàs de realitats.
I et sabem el somriure,
perquè l'encomanes,
dibuixant la paraula.
Dibuixant-nos, sempre,
una esperança.
[seguint una mica tothom...]
Per molts anys, Antón!!!
Una abraçada llarga, immensa.
Barbo, m'emociona el teu poema,
ResponEliminaés molt de veritat també, l'Anton sempre ens dibuixa una esperança.
A mi també!
ResponEliminaQuin batec més gran, l'Antón!
Només puc dir, que m'emociona la imatge i la paraula!!!
ResponElimina