Una rosa de l'Anton per l'Anton
En mig del fred
sota la neu
encara floreix la rosa.
La rosa del teu caliu
que sempre ens acompanya.
Retorno humilment
els colors de l'afecte
que tendrament has repartit arreu.
Camino senderes obertes
de mots i somriures
Que passis molt bon dia, Anton!
Precioses les roses i el perfum que les hi has tret.
ResponEliminaBon dia Carme, segueixo el tinc d'aquest preciós poema.
ResponEliminaJo també et segueixo i vinc a dur-li el groc!
ResponEliminaEntrem dina nostre
ResponEliminai veurem que ho tenim ple
del que ens han dat el altres.
Afecte, companyia,serenor, consol...
..................
Persones que m'heu fet un gran regal fer-me plorar d'agraiment i també somriure ...
ELLA, també us coneixia, sabia que estava en bones mans.
Gràcies. Anton
Sota la neu Carme, sempre hi haurà el caliu de l'afecte, la tendresa...
ResponEliminaQue per molts anys puguem seguir plegats, i entre uns i altres ens acompanyem amb la paraula, i si les llàgrimes ens vénen, les eixugarem, i tirarem endavant!!!
ResponElimina